Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 9:22:00 a. m.

Catalunya, t'estimo

No hi ha terme mig: parlem d'un sí o un no al text del Nou Estatut. I en segon terme, del vot de càstig, que també existirà i els polítics és lògic que diumenge no en facin cap lectura perquè, en el fons, no interessa a cap d'ells. Lamento que els partits hagin monopolitzat aquest referèndum i que s'hagi convertit en una pugna electoral més que no en una declaració de principis del nostre país. Com és pot celebrar el sí a aquest referèndum sense el vot d'Esquerra? No té sentit. Com no té sentit, per molta llibertat democràtica que es volgués vendre, el pacte antinatura que va signar el tripartit sense la força guanyadora de les eleccions catalanes. Sense CiU així ens ha anat.

Ara és hora de fer balanç i la sensació és que cap partit ha lluitat per aquesta nova Constitució de Catalunya. És trist haver comprovat com els ha mogut l'interès propi més que la convicció que el nostre Estat pot mirar amb més orgull aquest nou segle que acaba de començar. Quan divisem el futur no hi ha un horitzó clar sinó un avançar perduts a mida d'anar negociant.

Una vegada més als catalans ens ha faltat valentia. I no la que només demana ERC perquè aquesta també era de curta volanda: amb el traspàs de les competències de l'aeroport del Prat en Puigcercós ja signava el que hagués calgut. Doncs no és això! No cal entrar en detalls ara; globalitzant tot el procés, és quan tens la sensació que hem perdut el temps per tan poca cosa i que els bascos, a la callada, fan molta més feina que nosaltres perquè, amb els seus defectes, ells sí que tenen una convicció més arrelada de país. Si nosaltres no expressem aquest sentiment de Catalunya és molt difícil que, després, el podem traslladar a les noves generacions. En definitiva, als nostres fills.

4 comentaris:

Anònim ha dit...: Tens tota la rao del món. Tot està podrit. ¿ Què podem fer ? Gràcies pels teus comentaris i manera d´entendre la política.; 11:37 a. m.
Anònim ha dit...: Quan no et creus el que fas, per convicció, no resulta. Per això és molt encertat el títol d'aquest post: Catalunya, t'estimo. Només si els polítics pensessin una mica més en l'altre, i una mica menys en ells mateixos, ja seria una altra cosa. I és evident perquè només els que saben estimar poden traslladar aquest sentiment als altres. Amb Estatut o sense, primer són les persones, i aquí, sembla que algú se les ha oblidat. Els qui votem els hi hem de fer recordar, sigui el vot que sigui, perquè ells ens recordin a tots nosaltres...; 7:08 p. m.
Anònim ha dit...: Una raó més per votar no!; 11:36 p. m.
Anònim ha dit...: Una vegada més em sento estafat perquè hi perdo jo i el meu país per molt que diguin que hi guanyem. Diumenge a la nit serà patètic tot plegat.; 11:38 p. m.