Bloc de l'Eduard Batlle

José, Josep o Pepe Montilla –encara no sé com se’l batejarà a partir d’ara- comença des d’avui a donar la cara. Després de tant temps controlant l’aparell amb els seus homes de confiança, finalment, ha fet el pas que la majoria esperaven d’ell i serà el candidat. L’encara ministre no té el lideratge de Maragall, això és obvi, però de moment surt amb un avantatge: ell sí que té el PSC-PSOE al seu favor. Encara que això de PSC cada vegada és més un dir.

Montilla no és cap experiment perquè ERC i CiU sempre saben que, quan volen pactar un tema o una llei amb els socialistes, necessiten la paraula de l’exalcalde de Cornellà. Fins i tot, en Mas i Puigcercós ho reconeixen amb la boca petita. És per això que Montilla té el lideratge a l’ombra però veure’m els pals que li poden posar a les rodes els més catalanistes del partit. Maragall i el seu germà, per exemple, s’ho miraran des de la barrera? O el reduït però potent entorn Maragall, com actuarà? La majoria de les bases d’arreu de Catalunya però, optaran per la fórmula més fàcil: si el candidat és Montilla, “doncs a treballar per ell”.

I Montilla, si vol ser president de la Generalitat, sap que ho té complicat, però no impossible. Es poden repetir els resultats del novembre del 2003 o, fins i tot, els socialistes poden perdre algun diputat però el ministre sap moure’s amb eficiència fora de l’escenari. I tant ell, com els seus fidels del carrer Nicaragua. A més, té un as a la màniga des de fa molt temps i aquest tercer home es diu Pugicercós, Joan Puigcercós.