Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 1:35:00 a. m.

Els "tempos" de la política

Els dominis de la política són més importants del que ens pensem. Ara, per exemple, feia molt temps que Maragall no controlava els tempos de la política catalana. I, de fet, així ha acabat. El problema del President és que no dominava ni els tempos del Generalitat, ni del tripartit, ni del PSC. El final ha estat tràgic, sobretot, després de tant proclamar que ell era el relleu de Jordi Pujol i que el país semblava que necessitava el seu mandat durant una altra època. Però la política, en els temps que corren, tampoc s'allunya massa de la realitat: tot cansa, molts són cremats per l'audiència i tot passa molt ràpid. Maragall no tenia els tempos, els tempos que precisament té Rodríguez Zapatero ara i que li donen cada vegada més protagonisme.

La figura de Maragall és important per a la història de Catalunya d'aquest canvi de segle, però la seva presidència ha estat molt trista perquè, en bona part, el seu fracàs va començar quan ja no va poder vèncer Artur Mas a les urnes. Molts dels mals de gairebé aquests tres anys van començar per aquí. Però la fase de desestabilització interna i externa també ha existit, sobretot, ara al final.

Vist i valorat el mandat és hora del balanç: i l'aprovació del Nou Estatut no hauria de ser un gran mèrit. És un procés important, però no determinant. No s'ha assolit un gran text estatutari i no s'ha aturat cap crisi interna. Després de tant temps predicant el canvi, el relleu ha deixat molt que desitjar. Semblava que l'entrada del govern progressista d'esquerres donaria un altre aire al país, però una vegada més Catalunya ha generat que tothom lluiti per ocupar una cadira i que molts s'obsessionin en mantenir el càrrec. Precisament, tal com passava en els darrers anys de l'executiu pujolista.

Per tant, el Nou Estatut no és cap mèrit de Maragall sinó una obligació. I un deure obligat i que hauria de ser el mínim exigible a les persones que dirigeixen el país i que cobren molts diners per fer-ho. En cobren i, a més, en guanyen tants que per això perden el món de vista i es limiten a les seves batalletes internes que no interessen a ningú. I la prova la tenim amb el referèndum: la societat civil, amb tots els errors que vulguin, està preocupada per les polítiques socials, d'ajuts a les famílies, de l'habitatge i les econòmiques i no per les crisi de govern. Per això, a la política també es recull el que abans s'ha sembrat. La indiferència de diumenge és el just càstig a un mandat d'excessiu allunyament de la societat i aquest rebut hauria de ser imperdonable per a un govern que presumeix de ser d'esquerres.

2 comentaris:

Anònim ha dit...: jo no se si som beneits,so no saben
veure la palla del blat,o em entrat en el tereyn de la intosicasio....
qui va purta las olimpiades va ser el señor samarach,i la barcelona fins avui dia l'an fet els señors
de catalugna que estaban arruinats
i que no mes tenien els terrenys
moltes vegadas hipotecats
ens dexia la catalugna ens mans del
espagnols tan economicament com culturalment(em el suport de erc); 9:51 p. m.
Anònim ha dit...: aquest l'iceta cada vegada que surt em posa nerviosa. Sembla el criat d'en Montilla, tot el dia parla en nom seu. Que es pensa, que no ens en donem compta?; 1:16 a. m.