Tenim un problema

Catalunya té un problema i una vegada més el problema som nosaltres mateixos. Sens dubte. Com pot ser que més de la meitat de catalans no hagi anat a votar en un tema que ens afecta tant com el Nou Estatut? I que no em vingui ningú que si el bon temps, que si és diumenge, que si la crisi del tripartit... Això hauria de fer reflexionar als polítics però també a tots els qui encara tenim sentiment de país, orgull de nació i esperances que algun dia siguem alguna cosa més que una sucursal de la Moncloa.

Anit, entre l’anomenada classe política catalana, els partidaris del “sí” es feliciten i parlen del futur, de les competències, els recursos i el reconeixement nacional que diuen que tindrà Catalunya amb l’aprovació del nou text estatutari. I els del “no” diuen que accepten el resultat. Com des del començament i fins ara en el procés d’aquest Estatut, continuen els retrets mutus, i no oblidem tampoc que anit, ja definitivament, ha començat la campanya per a les properes eleccions catalanes. Per tant, sembla que avui ja toca pensar en demà i no en ahir. Algú es pregunta, però, per quin motiu tantes i tantes persones no han anat a les urnes?

Com era d’esperar, ha guanyat el “sí”, però també ha perdut per l'abstenció. Il·lusió entristida. Com era evident, ha perdut el “no”, però mereixia més rotunditat després de la retallada del text a Madrid. Il·lusió entristida. Per tant, qui ha guanyat? Doncs l’abstenció. I això no és ser victimista: és comprobar com, una vegada més,
Catalunya avança però desorientada, sense lideratges i anhelant patriotes que ens despertin.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I anhelant més idees de país, més compromís amb la gent, més seguretat en el plantejament i la resolució de problemes, i menys victimisme i personalisme...Si algun dia aquest país es troba a sí mateix, serà justament per la seva gent anònima, perquè com molt bé dius Eduard, el problema real de l'abstenció és que la ciutadania no està pels dircursos dels polítics, prou feinen tenim amb viure cada dia digna i normalment..

Anònim ha dit...

Si, realment la ciutadania ja te prou amb alcar-se de bon mati i treballar de valent per poder arribar de mes i poder pagar les factures i sonriure a la feina. Es clar que un bon estatut que acoste el poder als ciutadans ens hauria de esperancar a tots.Pero realment creieu que aquest estatutet sol.lucionara els probleemes de la majoria dels ciutadans: habitage, sanitat, educacio,pensions, atur, treball precari, reconeixemt de catalunya i dels paisos catalans com una entitat propia.

El futur dira. Jo realment que hi ha molt de cami per recorrer.Pero el que realment s'ha demostrat es que la politica no es pot deixar en mans dels politics professionals.Fins i tot l'estatut de catalunya, si es que se l'estimem. En fi, companys, el cami es fa caminant.

Anònim ha dit...

Avancem però mai saps cap a on perquè sempre és un voler i no poder. És un pas més però que deixa molt que desitjar i només fa que reforçar la figura d'en Zapatero

Anònim ha dit...

Felicitats per aquesta crítica tan constructiva

Anònim ha dit...

La resposta a les urnes posa en evidencia el que ens interessa realment el futur que pugui tenir Catalunya. Estar en mans del PSC-PSOE vol dir aixo, ser una franquicia i dificilment aixo es pot canviar