Bloc de l'Eduard Batlle

I ara, què fem?

Paràlisi total. Aquesta és la situació preocupant en què es troba ara políticament i administrativament Catalunya fins que arribin les eleccions de la tardor. Ni el referèndum del Nou Estatut ens ha servit per motivar-nos; més aviat tot el contrari. Per tant, en totes les conselleries catalanes, abans de moure res important, l’objectiu és no tocar res. Frenar-ho tot i deixar passar els tres mesos necessaris el més aviat possible. Després ja se’n parlarà i ja ho arreglaran els qui vinguin.

El problema d’aquest desgovern és que acaba repercutint inevitablement en el país i aquesta factura, la del desprestigi, l’acabem pagant tots. És per això que la data de les futures eleccions s’ha de dedicir el més aviat possible, ja que sinó els executors es troben impotents davant d’una situació alarmant. Amb el Nou Estatut i sense. La data mínima és el 20 de setembre, però caldrà deixar passar, com a mínim, un mes i anar-los a l’octubre. Per tant, l’alentiment és inevitable i la frustració dels gestors administratius és prou evident.

Els cicles polítics és bo que s’obrin i es tanquin però el que ha de ser imperdonable és que acabin perjudicant al nostre país. Quan això passa, els protagonistes haurien de ternir el seu grau de responsabilitat, admetre els errors i potser dimitir. De l’autocrítica a llepar-se les ferides... i? Una vegada més, en aquest país tan petit ningú dimiteix i tothom en pensa que és inevitable. La seducció pel poder és mig perdonable però viure pendent d’una poltrona, no. Mai!