![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
I en només 48 hores, la magnitud dels fets és ja diplomàtica i la polèmica ha donat la volta al món: s'han dirigit més de 10.000 queixes a Channel 4, s'ha presentat el cas a la Cambra dels Comuns i fins i tot, el govern indi ha demanat explicacions a Tony Blair, que ha hagut de donar una versió al respecte. A més, Scotland Yard investigarà els correus electrònics despectius que ha rebut l'actriu afectada i s'han produït protestes a l'Índia contra la cadena, el Regne Unit i les concursants pel tracte que rep la seva compatriota (en la imatge).
Tot plegat, socialment és comprensible però televisivament parlant és tan lamentable com els interessos que ha perseguit la cadena a qualsevol preu. Encara que per sort de Channel 4 el gran èxit d'audiència i el ressò aconseguit fins i tot justificaran l'esperada sanció econòmica.
Música / Sway # Peter Cincotti
Parlant ahir amb els companys d'Onda Rambla a Girona sobre l'endeutament familiar i el creixent augment que detecten els bancs i caixes a petita escala, la pregunta és com acabarà repercutint aquesta pluja fina de números vermells, ja a mig mes, a llarg termini. Les dades van confirmant aquesta tendència en els darrers anys per l'augment dels preus arran de la consolidació de l'euro i detecten, per tant, que els sous no s'han adaptat a la nova economia europea. Perquè si està comprovat que el preu dels productes de les grans superficies franquiciades a nivell europeus són cada vegada més similars, Lidl, Carrefour, Media Market, etc. com és que després la mitjana de preus no es correspon?
I ja no diguem els preus de l'habitatge, que gairebé es duplica només traspassar la frontera amb l'Estat francès. Per tant, entre el cost de l'habitatge i el cost de la vida i si a més aquest any augmenta l'electricitat, anem ben encaminats si es compleixen les previsions dels metges de primera fila que estan a les entitats financeres. I aquesta prova del cotó a la finestreta si que no enganya perquè està basada amb xifres ben reals i no calen estudis, ni informes per començar a preocupar-se.
Música / O canto da cidade # Daniela Mercury
Una vegada més el PSOE i el PP van demostrar posicions antagòniques respecte el procés de pau a Euskadi. Resultat polític: debat estèril. La compareixença de Zapatero al Congrés va servir per evidenciar una vegada més la lluita partidista que representa el Pacte Antiterrorista i ni uns ni els altres volen cedir espai electoral a l'adversari. Perquè arribats a l'estadi de crisi després de l'atemptat a Barajas, ara el que més interessa al govern i a l'oposició és no donar marge a l'adversari. Rajoy, conscient que es movia en un terreny favorable, va ser convincent per als qui defensen l'Espanya única i conservadora. Zapatero, perjudicat pels últims moviments, va oferir el diàleg per no fer marxa enrere en un procés que té cada vegada més difícil però no impossible.
S'entén que Agustí Cerdà (ERC), durant l'oratòria, vingués a dir que escoltant Rajoy sobre el procés de pau li entra la por. Però no és por exactament el que em transmet sinó la sensació que els dos grans partits utilitzen aquesta històrica negociació per guanyar electors i això significa fer política a qualsevol preu. Perquè els ciutadans tenim sentit comú i demanem acords que el PP i el PSOE en temes de tanta trascendència és obvi que no es vulguin entendre. I això és la negació de la política.
Música / Black Horse And Top Cherry Tree # KT Tunstall
I el que són les coses i com és el futbol, Àlex Sáez preveia una derrota del seu Espanyol, l'argentí Zabaleta un empat, Jordi Roche una reacció del Barça a la mitja part i Josep Sánchez Llibre, una victòria ajustada. Si fos tan fàcil per pronòstics entre els entesos, les travesses anirien regalades.
La Vanguardia ha posat avui el dit a la llaga. CiU fa dies que està tocada i el lideratge d'Artur Mas cada dia és més qüestionat i no per la seva personalitat i eficiència sinó directament amb la gent que l'ha assessorat i els mètodes de gestió interna que ha aplicat en els darrers temps. La diana és David Madí, vaja. Un dia de Nadal, fent el cafè amb una diputada de CiU, vam coincidir totalment en les visió de futur del partit i els dos camins de futur que té Mas: continuar com fins ara i amb el mateix equip d'assessors o adoptar un altre trajecte, amb un tarannà més planer i persones més properes.
Ara, el futur passa per fer Artur Mas ministre a Madrid i que pugui sortir del labertint de Catalunya, però tampoc és fàcil vendre aquest procés perquè treballarà per a un Zapatero que sempre es considerarà que l'ha deixat tirat a l'oposició. Però quedar-se al Parlament, seria com no poder-se treure del damunt l'etiqueta de perdedor. Són dues derrotes en tres anys i això genera molts dubtes entre els seus cercles més propers. Per tant, si Mas marxa a Madrid, amb Duran en una altra cartera, s'obrirà un nou cicle a CiU a Catalunya amb altres dofins com el mateix Felip Puig, Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí.
Però deixar Catalunya per no caure definitivament devorat pel tripartit també té un preu: el de voler exercir un lideratge sense ser-hi. Però de fet, a Montilla i Puigcercós tampoc els ha anat tan malament perquè, precisament, són ells ara qui han creat aquest segon govern d'esquerres.
I tot això a les portes de les municipals, que significa massa poc temps per pensar i alhora cal actuar. Amb la crisi al damunt, amb el PSC sense força però governant a la Generalitat, amb ERC que progressa dia a dia i mossega el sector catalanista de CiU, i amb ICV que va consolidant el seu projecte. I el PP, atacat per Ciutadans prou feina té.
Música / Camins # Sopa de Cabra
Llegeixo que els Estats Units han bombardejat diferents poblats de Somàlia amb la intenció de liquidar presumptes membres d'al-Qaida. El resultat de l'operació són 35 civils morts o el que és el mateix: els tan sovint anomenats danys col·laterals. I tot perquè uns maleïts sensors van detectar l'existència de material pesat. Potser sí que hi era l'armament, però bombardejar d'una manera tan cruel no ens hauria de deixar indiferents.
La notícia passa gairebé desapercebuda i té un tractament periodístic secundari. Serà que ja estem massa acostumats? Ens hem adaptat a llegir, escoltar i veure tant sobre guerres, invasions, bombardejos, combats i més actes similars que potser ja estem immunitzats o sedats. Mentretant, Europa continua interessant-se per tot el que sigui comercial dins les seves fronteres i fa la vista grosa amb l'interior de Rússia a canvi del gas i el que fan a l'exterior els Estats Units a la recerca del control del petroli. Alguns analistes ja apunten que el motiu de l'atac dels EUA al país somalí està relacionat amb el control del flux de petroli que creua el mar Vermell i que estem en plena crisi petroliera per les restriccions que Bielorússia està imposant amb el cru.
Precisament, Occident també amaga el cap sota l'ala respecte els bombardejos a Somàlia el dia de l'anunci de l'enviament de més tropes a l'Iraq i quan es compleixen cinc anys de la presó de Guantánamo.
Música / There For Her # Lloyd Cole
La gestió política de l'educacióTrobada a Madrid entre la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, per tractar la polèmica tercera hora de castellà a Primària. Una vegada més, s'embolica el sistema educatiu i no s'entreveu una sortida fàcil per a ningú en aquest procés de negociació. El ministeri ha aprovat quatre nous decrets que, segons la Generalitat, vulneren l'Estatut i podrien envair competències catalanes. Pobre Estatut... després de tantes promeses.
I és evident que després de l'atemptat inesperat d'ETA el govern socialista no està per a massa concessions i ja en vam tenir la prova amb la reunió de dilluns entre Zapatero i Montilla. Per tant, tot el protagonisme per a ETA i l'Estatut, novament de rebaixes, i s'utilitza com a una eina política. Madrid ja sabem que no ens regalarà mai res i encara menys si nosaltres no estem disposats a lluitar. I a vegades fer autocrítica també és positiu per progressar amb més força: Maragall, avui a Madrid, és el quart conseller d'Educació que tenim en tres anys després de Bargalló, Cid i Del Pozo.
Per tant, la gestió política de l'Educació no ens està aportant la qualitat que necessita un sistema per progressar. Després és quan els índexs, estudis i indicadors europeus parlen per si sols.
Música / Under My Skin # Diana Krall
Després de parlar ahir amb Saül Gordillo, he escoltat aquest migdia l'entrevista que li han fet els de Minoria Absoluta. Amb la clàssica ironia escampada per la conversa, la política ha quedat en segon terme perquè el diàleg s'han centrat en les vivències del periodista a la xarxa. En Saül ja és un dels especialistes del nostre país, com en el seu dia ho va ser un dels pioners en la informació com Vicent Partal amb el seu Vilaweb. A banda del bloc, en Saül ha interactuat i ha permès que amb el seu iBook obert se li poguessin enviar missatges al bloc durant l'entrevista. Si l'iPhone significa que Apple ha fet un avenç de tres anys de cop a la telefonia, la conversa de l'equip de Toni Soler al company-periodista d'El Punt suposa un altre avanç de tres anys a la ràdio.Música / Better Man # Robbie Williams
Apple reinventa els mòbils
San Francisco. Congrés MacWorld 2007. Apple no falla. En una posada en escena clàssica del màrqueting mundial en estat pur, la companyia d'Steve Jobs va presentar ahir el seu darrer invent, el mòbil iPhone, amb el qual ansia revolucionar la telefònia. Aquest "tres en un" com va anunciar Jobs és mòbil, iPod i navegador. Té una gran pantalla, que a més és tàctil, duu una càmera integrada de 2 megapíxels de resolució i funciona amb el sistema Mac OS X. Després de l'èxit del Mac i l'iPod, la companyia de la poma ja es pot anar fregant les mans per la sensació que pot arribar a causar arreu del planeta el nou producte. La joia per al fans d'Apple es podrà comprar a l'estiu als Estats Units i a final d'any a Europa. I com es dirà: 599 dòlars als EUA i més de 600 euros al vell continent.
Música / Landslide # Fleetwood Mac
Entenc que aquests tòpics s'utilitzin quan hi ha un procés de pau com el d'Euskadi, amb víctimes pel mig, i cada expressió necesiti una dosi de prudència, però l'Estatut... després de marejar-lo tant amb el model de finançament, ara no caldria més optimisme i esperança? Si són dos presidents socialistes, per lògica, la política no s'hauria de complicar tant i entendre que són esclaus d'un compromís. Per tant, desplegar el text és qüestió de consciència i responsabilitat.
Blair deixa el "mort" a BrownAra bé, com que Blair ha de deixar el càrrec de primer ministre i líder del Partit Laborista abans de setembre, és fàcil que vulgui millorar la seva imatge. El mort recau en el seu possible successor, Gordon Brown, que ja ha dit que ell tindria una política amb més respecte a Iraq i més independent de Bush. Com que vol ser l'inquilí del 10 de Downing Street, Brown es va desmarcant de Blair i ja avisa que vol reduir les tropes a l'Iraq a partir del 2008.
Esperança Música / God Bless the Child # Shania Twain
Ens acaba de tranquil·litzar el català, Ferran Terradellas, portaveu d'Energia de la Comissió Europea, perquè ha avançat que el subministrament de gas està garantit per aquest hivern. Ja és preocupant i simptomàtic que milions de llars del cor d'Europa depenguin de les relacions entre Rússia i Bielorússia. De moment, aquest hivern és suau i això fa que les reserves europees de combustible siguin les suficients per arribar a la primavera i no haver d'estar pendents de la crisi entre Moscou i Minsk. O sigui, si el properes hiverns són freds els alemanys, polonesos i lituans ja poden anar posant veles perquè les relacions entre Rússia i Bielorússia no s'endureixin encara més i signin acords com del darrer dia de l'any: Minsk ha aceptat pagar 100 dòlars per cada mil metres cúbics de combustible i ha cedit al gegant Gazprom el 50% de la companyia que gestiona els seus productes.
És lògic que els dirigents de la UE estiguin preocupats per la posició de força que té Rússia amb el gas i el control que exerceix sobre països com Bielorússia i Ucraïna. Per tant, no és sorprenent que mentre Rússia controli l'aixeta de l'energia que arriba al centre d'Europa el seu president, Vladimir Putin, podrà exercir el tipus de totalitarisme que vulgui.
Música / Lonely No More # Rob Thomas
Carles Fontserè
Zapatero s'havia proposat la gran fita del procés de pau al País Basc com el gran objectiu del seu mandat. Després de l'atemptat de dissabte a Barajas, torna la frustració i la impotència però, per contra, obre una etapa d'esperança per al PP a les portes de les municipals i l'enforteix en la seva lluita contra la criminalització de Batasuna i Otegi.El president espanyol va cometre un error divendres en exposar un escenari d'optimisme quan feia tres mesos que el diàleg estava trencat i ETA estava recomposant-se, després de les darreres accions de França. A més, va posar en evidència la policia, la Guàrdia Civil i els serveis secrets de l'Estat. Finalment, ha estat una vegada més l'apagafocs Rubalcaba qui ha anunciat que el procés de pau està liquidat.
Música / Sunday Bloody Sunday # u2
Música clàssica per a un dia clàssic
Quan escoltes aquesta música és que ja has deixat enrere una nit llarga, massa llarga i amb massa de masses coses, has oblidat els desitjos de bona voluntat i tot i la certesa que ha canviat un any, tens la convicció que només ha passat un dia. Johann Strauss, el rei del vals, és qui et fa tornar a la realitat mentre escoltes el final del Concert d'Any Nou de l'Orquestra Filarmònica de Viena i al mateix enveges les butaques d'una selectiva minoria que aplaudeix i aplaudeix. O no?
2007 esperancesPenso en el retorn d'ETA i demanaria més que el famós talante per superar aquest procés tan històric. Vist des de fora, la pau a Euskadi vol més que el rèdit electoral que en puguin treure els dos grans blocs polítics de Madrid. Però ara acaba l'any i és millor oblidar-se per un moment d'aquest món. Aquesta és la nit en la que tot sembla aturar-se per uns instants i tots tinguem el dret d'invocar un futur millor. Per tant, entre les 2007 esperances que ens esperen uns recordo a tots vosaltres que m'heu animat a continuar que aquesta barqueta vagi entrant al mar i al mateix temps m'he permès aprendre de vosaltres.
Gràcies Dolors, Àngel, Saül, Jordi, Òscar, Narcís, Trini, Àlex, Camil, Carles, Francesc, Moon, Mireia, Jaume, Josep, Núria, Miquel, Ramons, Martí, Susanna, Marc, Toni, Dessmond... Salut i que la sort us acompanyi!
Música / Un año más # Mecano
D'ençà la detenció de Saddam Hussein s'ha exprimit el cas del dictador fins al final. Les imatges de la seva execució han donat la volta al món en pocs minuts amb la intenció de comercialitzar la victòria dels bons d'una pel·lícula real: hi ha una guerra a l'Iraq amb morts a diari, en joc l'estratègia de la geopolítica, el comerç del petroli i el gas, un conflicte religiós i unes armes de destrucció massiva per trobar. Però aquesta vegada, gaudir d'una mort en directe, per molt que sigui la d'un tirà sanguinari, no es cap victòria democràtica. Per això, és molt lloable el criteri del The New York Times que ha decidit no publicar les imatges, tot i les grans vendes que li haguessin aportat, i al seu portal ha decidit difuminar el vídeo. O és que el codi ètic audiovisual només ha de servir per a les víctimes de l'11-S?
A més, divulgar imatges tan dures i impactants no crec que ens aporti res més que una derrota moral que la història ja s'encarregarà de valorar. I per què els Estats Units i Occident no han respectat el genocidi de Saddam -inicialment van fer-ho- i si els de Franco i Pinochet? Amb l'execució, per tant, deixem l'herència d'uns valors civils a les futures generacions que són decebedors amb la conseqüència que la pena de mort encara no ha resolt mai res des de la seva invenció.
Música / Nabucco # Giuseppe Verdi
Resulta que ara a la ciutat de Nova York comencen a adonar-se'n que les mesures generades arran de l'11-s del 2001 li comencen a passar factura en temes econòmics i turístics. Londres és ja el destí principal dels mercats financers internacionals, rep més de 30 milions de turistes a l'any i s'ha convertit en la primera residència de molts famosos i empresaris, cansats de les reestriccions del govern dels Estats Units per la prevenció de nous atemptats. Música / Like a Star # Corinne Bailey Rae
La mort del 38è president de la història dels Estats Units em fa sentir enveja per la transmissió d'un patriotisme que a Catalunya és impensable. Sabent que els nostres polítics cada vegada més es fixen i copien les campanyes nord-americanes -amb defectes inclosos- estaria bé que també adoptessin la mateixa qüestió d'estat quan morís un president i també, lògicament, en altres temes rellevants pel que fa la identitat.Amb la pèrdua de Gerald R. Ford els Estats Units, com a país, transmeten la sensació que cal retre homenatge a una part de la seva història. Un orgull, una llegenda presidencial i alhora un referent de la mateixa nació. I aquest sentiment tan arrelat te l'acaben transmeten, especialment, quan visites Washington, la seva capital política i on es desfan per lluir les seus governamentals.
Aquí, a casa nostra, és evident que no tenim aquest sentiment presidencialista, ni som un estat, ni som la potència dominant de la Terra... D'acord. Però ara, precisament, que tenim un líder abocat a la gestió almenys és un bon referent valorar l'adéu tan patriòtic que rebrà Gerald R. Ford.
Tot i que avui, és clar, per tenir la consciència tranquil·la Álvarez ha volgut comparèixer en una comissió de Foment al Congrés per explicar el cas d'Air Madrid. Encara que sigui a petició pròpia, les explicacions amb la majoria de diputats de vacances, no la poden salvar. Explicarà la seva versió una vegada més i no la dels milers d'afectats.
James Brown
Bones Festes
Quan toca salutÉs el consol dels qui no ha tocat la loteria de Nadal: salut! Però la salut és una loteria massa important com perquè sigui l'expressió de la desil·lusió i que quedi subordinada al somni dels diners. Si pensem en l'entorn d'amics i familiars veure'm com hi ha alguna gent que no té una bona salut en aquests moments i que, potser, no tenia ni cap tipus d'espectatives dipositades en la grossa de Nadal. I no és perquè potser no hagi comprat algun dècim sinó perquè valora un aspecte encara més afortunat que no els de la grandesa.
És més sort que et toquin 300 milions o tenir vida més enllà d'un termini mèdic? Per exemple, tenir salut per poder veure com creixen els néts o que els pares tinguin salut per continuar gaudint-ne d'ells. Perquè no oblidem que les cadires buïdes per Nadal són irreperables... Clar que el premi de la salut sembla una fortuna massa fàcil, doncs cada vegada hi ha menys afavorits. I precisament, aquest és un premi que és gratuït i que hi juguem tots des de que neixem.
Música / I Hate You Then I Love You # Celine Dion & Pavarotti
Zapatero i Rajoy es trobaran aquest matí a la Moncloa per parlar sobre el delicat estat en què es troba el procés de pau al País Basc. I després de veure els esforços del govern per avançar cap un diàleg històric amb ETA i la utilització de la situació per part de l'oposició, aquesta imatge no tindrà massa sentit. Els nostres polítics semblen estar permanentment en fase d'experimentació, jugant a crear escenaris partidistes i dels quals en puguin treure un benefici electoral. Seria més senzill i més productiu copiar el que ja existeix i el procés de pau a Irlanda del Nord n'és un bon exemple, tot i els possibles errors durant la negociació.
Si no veus la sortida al túnel, sovint tens la impressió que la política espanyola encara es troba en una fase primitiva, com si tot just s'estigués sembrant, ja que els resultats dels dos grans partits s'acaben valorant en funció del seu grau o no d'espanyolisme. L'esquerra, perquè li costa trobar sentit a la seva política en un continent que va directe a l'economia global. I la dreta, perquè vol quedar-se immòbil i només actuar amb polítiques conservadores. És per això que pel be de tots i sobretot per a Euskadi, tan de bo, a les 10 a la Moncloa i sempre més en aquest procés, tingui sentit el positivisme racionalista, que tan èxit a donat a la ciència.
Música / Torn # Natalie Imbruglia
Ja sabem que aquestes festes de Nadal no tothom les viurà igual i per això cada vegada més gent esquiva aquests dies de felicitat artificial per no caure en el consumisme. Ens mou la febre la comercial per la necessitar de tenir i moltes vegades els regals no fan res més que cobrir uns buïts. Però només omplim els buïts individuals morals perquè volem comprar la nostra tranquil·litat anímica i, només, la nostra. Perquè si prescindim del consum innecessari i ens traiem la careta de la felicitat artificial veure'm que hi ha un altra Nadal. Un altra Nadal més humà i solidari a poca distància de casa nostra i que no té una setmana de caducitat sinó els 365 dies de l'any.
Música / Sometimes Love Just Ain't Enough # Patty Smyth and Don Henley
Joseph BarberaEls de Joseph Barbera són dibuixos que no transmeten cap missatge d'agressivitat als infants. I com que cada vegada n'hi ha més a la nostra societat i els nens i les escoles no en són una excepció, és lloable valorar la creativitat de Joseph Barbera. Ara, només tenim dibuixos animats, pel·lícules i telefilms carregats de competivitat, violència i agressivitat. I el més curiós és que tot i els codis ètics infantils que volen aplicar els polítics per quan posem la televisió, trobes gairebé tots els dibuixos plens de violència. I quina casualitat perquè són els que els nens més demanen i els que cal programar perquè donen més audiència. Quin contrasentit!
Ronaldinho
Escoltar als informatius de Televisió Espanyola i Telemadrid que els ciutadans de la capital espanyola ja tenen el mar més a prop amb l'estrena del TGV entre Lleida i Tarragona és frustrant. Després de veure durant dies com patim les infraestructes a Catalunya, tant aèrees com ferroviàries, donar una visió periodística tan centralista a la notícia és comprovar en directe la realitat que ens toca viure. Si tenim aquests problemes tan tercermundistes és perquè no ens podem autogestionar les nostres infraestructues i si crisis com les de Renfe, Iberia o ara aquests dies Air Madrid ens afecten de ple és perquè la nostra realitat sempre es valora amb uns ulls diferents des de qualsevol seu de ministeri de Madrid.Ens agradi o no som part d'un conjunt i no el conjunt: i així ens va! Si ens fixem en l'Educació i la Sanitat com a bons indicadors per mesurar el benestar d'una societat, les infraestructures haurien de ser l'altre gran referent. I en aquest sentit, és cert que avancem però sempre supeditats a injustícies com la construcció del primer TGV entre Madrid i Sevilla. I això, el 1992. Catorze anys després la connexió Madrid-Barcelona encara necessita un any més. Això anant bé, és clar.
Person of the Year: YouI l'afirmació a l'editorial del subdirector de la revista, Richard Stengel, per justificar el premi és sensacional: "Si tries un idividu, has de justificar com aquesta persona ha afectat a milions més. Però si esculls milions de persones, no has de justificar-ho davant de ningú". I titula el text amb un "Now It's Your Turn".
L'Observatori d'Internet ha anunciat que un de cada quatre ciutadans de l'Estat farà alguna compra de Nadal per Internet. D'entrada, em costa de creure'm aquesta xifra, tot i que aquest observatori intenti promoure l'ús comercial de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les TIC tenen encara alguns prejudicis i això de donar els dígits de la targeta de crèdit és per alguna gent encara un procés que genera massa desconfiança. Podem estar d'acord que, segons el mateix observatori, el comerç electrònic augmenti el 2006 un 30 per cent respecte de l'any passat, però no que un de cada quatre aquest Nadal adquireixi algun regal a través de la xarxa.Que som compulsius, d'acord. Que a les grans ciutats cada vegada s'opta més per Internet, també. Però el plaer d'anar a les botigues dels carrers de moda, les ganes d'aparentar amb les bosses de la compra i les pèrdues de temps als centres comercials és encara massa temptador. Però, segurament, tot arribarà. El destí cada vegada més dependrà del famós click: comprar, vendre, gestionar, viatjar, llogar, contactar, intercanviar...
Música / Where Are You Christmas Rating # Faith Hill
Tony Blair és un polític que se n'ha sortit de moltes i sonades. Ara, torna a estar contra les cordes i ahir va ser interrogat per la policia -Scotland Yard, of course- per l'escàndol de venda de càrrecs per al finançament del Partit Laborista. La polèmica es va iniciar el març quan membres del Partit Laborista van revelar que la formació va rebre gairebé 20 milions d'euros en préstecs a baix interès per part de dotze empresaris. Més tard, alguns d'aquests homes de negocis van ser designats per ocupar un escó a la Cambra dels Lords. Res a canvi de res: tant a la seu de qualsevol partit català com al número 10 de Downing Street . És inevitable pensar malament sobre aquests temes i els mateixos polítics són els primers en no voler preguntar més del compte als de la cuina dels aparells. Els números, després de les campanyes, no surten i quan les esperances no es compleixen, doncs venen els problemes. I si no, que els hi preguntin aquests dies als de CiU, després de la recent patacada.
Cada vegada més, els partits reforcen les sales de màquina i tenen molts especialistes. La despesa és desorbitada i si surten els resultats, sempre és més fàcil tapar el forat, però quan no es compleixen, llavors és quan els problemes interns encara s'agreugen més. I parlem de xifres tan astronòmiques que pensar en què els partits es poden només autofinançar amb els simpatitzants i militants és com creure en els Tres Reis Mags. Per tant, ningú podrà tirar la primera pedra.
" Catalunya pot desaparèixer com a col·lectivitat". La sentència és de l'expresident Jordi Pujol, anunciada amb vista el seminari d'avui Canvi demogràfic i Estat del Benestar. Segurament, serà veritat. Molts ja ho preveuen, com també vaticinen que el Japó desapareixerà l'any 2.800. Però una vegada més, no parem de flagel·lar-nos, quan ja tenim prou dèficits com per perdre el temps en autocastigar-nos. Catalunya és cert que està en un estadi de problemes d'identitat, pateix una històrica dependència del govern de Madrid i té una mancança de lideratges però avisant que ens queden quatre telediaris i que som un reducte tampoc és la solució. I encara que sigui probable el nostre estat cavernícola, no podem baixar-nos l'autoestima tan sovint perquè tenim valors que encara som a temps d'aprofitar. Perque si no tenim futur... què fem? Quins valors inculquem? Quines aspiracions ens queden? I, per cert, som més atrevits i valents avisant que ve el llop? Bèlgica quedarà difuminada? I Dinamarca? I Portugal? I el Barça?A la primera onada del sud de l'Estat de fa cinc, quatre i tres dècades Catalunya va afrontar el procés migratori. I, ara, vist amb perpectiva es pot dir que ha estat una integració assimilable. En aquests moments, una dècada després de la segona onada, tampoc ens van tan malament les coses tot i les disfuncions. Per tant, la Catalunya integradora té ara l'oportunitat d'afrontar aquest segon repte amb la vocació i la convicció que el nostre país és viu. I és igual si al segle XXIII el perfil dels catalans és de color cafè amb llet mentre sentin la seva pàtria com ara la sentim molts de nosaltres.
Ja s'ha vist aquests dies el que ha passat amb el segrest del nen de Begur, l'intent de robatori a la llar de la família Tous, a Sant Fruitós del Bages, i el que està passant al sud-est d'Anglaterra, on ja han trobat el cadàver d'una cinquena prostituta víctima d'un assassí en sèrie. Tant el cas del Baix Empordà com el de la família Tous reobren el debat a Catalunya de quin ha de ser el sistema de seguretat a les urbanitzacions: si públic o privat. És evident que si a les ciutats hi ha una manca d'efectius policials, les urbanitzacions o pobles petits, com ha passat a la Garrotxa, quedaran aïllats i els veïns no tindran la seguretat que reivindiquen com a ciutadans.I prop de la ciudad de Ipswich, el cinquè cadàver demostra la inseguretat que viuen les persones més febles en les zones urbanes. La tendència creixent d'assalts i robatoris demostra una vegada més que qui té diners blinda la seva residència -tots els rics ho fan-, qui s'atreveix o pot utilitza una arma -tant dir dels Estats Units i els anem imitant- i qui no, se sent indefens davant un assassí, un assaltant o un guerrer de l'Est que gaudeix, fins i tot detingut, d'un sistema policial i judicial que els fa somriure a la pròpia cara dels agents.
Música / Have Nothing # Whitney Houston
Els 25 han decidit frenar parcialment les negociacions d'adhesió de Turquia per la seva negativa a ampliar la unió duanera a Xipre. Els ministres d'Exteriors han acordat congelar 8 importants capítols dels 35 que es negocien amb el govern turc. D'aquesta manera, els 25 sancionen la decissió de Turquia de no deixar entrar en el seu territori vaixells i avions grecoxipriotes. Segons el comissari per a l'ampliació de la UE, Olli Rehn, el procés d'adhesió es manté i suposa una oportunitat per demostrar que l'Islam, que és la segona religió al nostre continent, "pot ser compatible amb Europa i els seus valors morals, democràtics i de respecte dels drets humans". La frase sona molt bé en termes comercials, que és el primer en què es pensa des de Brussel·les, però no és real perquè la geoestratègia té més sentit quan no intervé la religió.En poc temps, Turquia ja ha demostrat que, encara que sigui a llarg termini, patirà una forta convulsió interna mentre durin les negociacions. I externament, la UE ja n'ha patit les conseqüències. A la perifèria, l'illa de Xipre és el centre de les tensions històriques entre Grècia i Turquia. I al cor de la Unió, el procés turc també és un dels causants dels fracassos electorals de la Carta Magna a França i Holanda, on va guanyar el "no".
Tal faràs i tal trobaràs. Però la dita no s'ha complert. La lenta justícia ha anat una vegada més massa endarrerida a la realitat i Augusto César Pinochet, l'encara dictador, ha mort sense ser jutjat. Hi ha massa vides que necessitaven tancar aquest capítol per veure recompensada la seva impotència, però no s'ha arribat a temps. La comèdia sobr l'estat de salut del dictador feia massa temps que durava i, finalment, s'han complert els rumors de les últimes setmanes. Amb la mort de Pinochet se'n va un dictador més, però el dolor dels afectats i familiars és encara massa gran. Hauran de passar dècades perquè es tanqui la ferida i aquí, a casa nostra, per desgràcia en tenim un bon exemple. Esperem que les futures generacions no oblidin que dictadors com Pinochet i Franco han de ser les pàgines negres de la nostra història.
McDonald's no es ven menjar: ens ven temps, un valor cada dia més valorat. Quan et trobes en una gran ciutat com París i la seva dimensió urbana comprovés com les cadenes de menjar ràpid cada vegada tenen més èxit. La diversitat d'idees i conceptes és enorme i vist des de l'aparador veus que la gent, fins i tot els dies festius, té poques ganes de perdre el temps. Pocs diners, autoservei i en mitja hora llest per poder fer altres coses. No importa ni la qualitat del menjar, ni del servei, ni l'ambient perquè no es valora la restauració sinó gaudir de temps per fer més coses.
El seu món és un altre món: no m'estranya que després a Madrid qui compri el diari El País li diguin rojo separatista. Però resulta que aquest parell d'ultres té el seu èxit perquè encara hi ha personatges que els mitifiquen. Aquest bloc de Periodista Digital anomenat Electroduende n'ha fet una selecció de les imatges i n'és un petit exemple. D'altres com Falange Auténtica el feliciten i té un munt d'admiradors. També a El Mundo hi ha apartats on agraeixen l'entrevista. Per cert, a la part final van lloar Ciutadans i el seu èxit a Catalunya. Era d'esperar. Van guardar la traca per al final.
El tripartit ens va plantejar la paritat al govern per reforçar un nou model després del llegat pujolístic. I era un bon argument per evidenciar el principi del canvi. Al final, presses i més presses per complir la imposició però es va arribar a temps. Amb els nomenaments, per tant, també es va caure a la pròpia trampa. I ara, amb l'Entesa, ha tornat la mateixa cançoneta però sense fer-la pública. Aquest mutisme actual ha servit per demostrar que no s'ha respectat la premissa de fa tres anys i els sectors feministes tenen dret a queixar-se i reivindicar el canvi del canvi.
Però, sincerament, sense voler caure en els tòpics morals, crec que la paritat té cada vegada més sentit en la nostra societat encara que també seria bo destacar que complir-la tampoc és sinònim d'eficiència i tampoc que totes les dones estan preparades per dur a terme segons quins càrrecs de responsabilitat. O només són els homes els mals gestors? Clar que les dones poden dir que també tenen aquella mala fama històrica, però en tot cas la competitivitat, la preparació, l'eficàcia i la responsabilitat no haurien de tenir sexe quan es parlés d'una persona.
Música / Senza una donna # Zucchero & Paul Young
El president de Catalunya, José Montilla, serà demà a Madrid per a la recepció oficial que cada any se celebra al Congrés dels Diputats amb motiu de l'aniversari de la Constitució espanyola. El nostre molt honorable ha decidit assistir a aquest acte tan tradicionalment espanyolista per mostrar el seu suport a la commemoració. La veritat és que el President podia haver inventat o trobat mil excuses per evitar aquesta polèmica però no ens enganyem... ja sabíem a qui Esquerra havia fet nuvi. I el problema no és Montilla, ni el PSC-PSOE, com abans passava amb Maragall: el drama torna a ser la núvia. Molt honorable: vostè vagi on vulgui i amb qui cregui -suposo que té les seves conviccions- però amb ERC aquest pacte no torna a tenir cap sentit. La política també són les formes no, Carod i Puigcercós?I no calen ni cent dies ni tres mesos per comprovar una vegada més que ERC fa tres anys que ha traïcionat els seus principis i ara ens promou tot això de l'Entesa, que no té cap sentit per a qui se sent català i no es ven per quatre plats de gestió. Perdò! Volia dir per quatre conselleries, que ve a ser el mateix. Per cert, on seran els de la núvia demà?
És patètic veure cada any l'assemblea de socis compromissaris del Real Madrid. S'han convertit en un seguit d'escenes tragicòmiques que exposen com es gestiona un dels clubs més grans del món i que més fidels mobilitza. El Madrid i les entitats d'elit com el Barça són com multinacionals que necessiten alimentar-se mediàticament de les consignes dels seus fidels socis, però aquestes posades en escena no tenen sentit. El Madrid, per exemple, funcionant com una gran companyia i gestionant milions d'euros no necessita l'opinió d'un dels seus petits compromisaris per millorar. En tot cas, si fos així, les assemblees està demostrat que no són el millor mètode. A més, una multinacional necessita cada any l'opinió d'un dels seus treballadors?El futbol d'avui dia ja sabem com funciona. Després d'anys d'actors a l'estil Hugo Chávez com Gil, Caneda, Cuevas, Roig, Lopera, Maria Teresa Rivero, Lendoiro, Mendoza, Sanz... s'ha passat a un estil menys populista però més empresarial. Encara que per molt que passin els anys, a les llotges es continuaran realitzant els grans negocis i on un president, amb més o menys gràcia i encert, farà i desfarà perquè per alguna cosa ha posat els milions i milions. Sense els diners, no s'arriba i perdre'ls tampoc és l'interés de ningú. Fitxatges, vendes de terrenys, intercanvis, fundacions, associacions, televisions, viatges... hi ha massa en joc com per deixar-ho escapar.
Però per altra banda, el mitjans també tenen el mèrit d'intentar conscienciar la societat d'una malaltia mortal de la qual cal prendre consciència si és que es vol combatre o si més no evitar-ne la seva progressió, a banda de les investigacions mèdiques i científiques. Per tant, el missatger difícilment pot ser el culpable de la notícia sinó únicament de com la ven. En tot cas, sempre hi haurà sectors més sensibles amb la realitat i sectors més interessats en mentalitzar la societat.
Música / Live Aid # Quenn
Una baralla en el metro de Madrid s'ha convertit en un boom al portal Youtube. Les imatges no són res de l'altra món que diàriament no passin en qualsevol altre ciutat espanyola però el fet de què la lluita entre joves quedés enregistrada per les càmeres de televisió del metro ha permés obtenir les imatges. I una vegada penjades a la xarxa, han estat un èxit espectacular de visites. Habitualment, ens fem un tip d'observar la societat nord-americana i criticar els seus valors però aquesta és una petita mostra de què cada vegada ens assemblem més a ells.El consum dels nord-americans per la violència fa molt més anys que existeix, on fins i tot tenen programes especialitzats sobre tragèdies, però també tenen la possibilitat de comprar aquestes imatges per Internet. Veure accidents amb víctimes mortals es paga més que un sense víctimes. Però cada vegada som menys diferents. La societat dels gratacels, centres comercials, estrés, consumisme, obessitat, violència, mestissatge, control policial, defensa de les fronteres, violència urbana, armes domèstiques... ens sedueix més del que ens pensem.
Música / Pink Houses # John Cougar Mellencamp
Entrades
