Bloc de l'Eduard Batlle

O el grup Prisa o Jaume Roures. Aquest sembla que serà el destí d'El Periódico, si finalment es confirma quin dels dos grups de mitjans l'acaba comprant. El més ben situat és, des de fa dies, l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, que seria el pont que utilitzaria el grup Prisa, abans de decidir quins productes es queda entre el diari i les revistes. Mal presagi si finalment és un empresari andalús qui, finalment, compri una gran aventura periodística nascuda a Catalunya. Però també és un mal indicador que siguin Prisa o Roures els nous mandataris degut a l'acumulació de mitjans que es crearà tant a Catalunya com l'Estat. Ja sabem que els grans empresaris són els que es dediquen a comprar i no invertir des de zero, però en temes relacionats amb la informació i la llibertat d'expressió és molt perillós que, fins i tot, es quedin la pròpia competència per així no tenir rivals en el mercat.

Música / No Woman, No Cry # Fugges

PD: La relació de Google i Marco Polo segons Bernard Girard.

PD2: Més esperances: el català avança a l'Estat francès.

D'ençà que es va crear el bloc de la Mireia, aquest ha estat un fenomen a la xarxa durant més d'un any (Vilaweb i Avui). Una idea d'un matrimoni de la Franja que ha sabut jugar amb encert entre l'anonimat i la barreja de l'erotisme i el patriotisme catalanista. Una dosi que li ha permès connectar amb els internautes i blocaires fins a sortir, al final, de l'armari, tal i com els va succeir a partir de l'entrevista a COM Ràdio, el 3 de maig passat. El seu bloc ha tingut milers de visites i constants seguidors que han esperat fins saber qui s'amagava rere la Mireia. Després de molt temps de rumors, al final la parella ha donat la cara i avui presenten el llibre a Barcelona. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ha acabat editat per la curiositat que ha generat a la xarxa, quan en realitat el que ells feien era observar-nos a través de dosis d'imaginació, sexe i política. Sort Mir i Manel!

Música / Falling Down # Scarlett Johansson

PD: Coldplay actuarà de franc a Barcelona el 17 de juny. Londres, Nova York... i ara Barcelona.

PD2: Brillant final de trajecte de l'Akasvayu a Badalona. L'orgull d'una estructura de club que ara ha provocat un debat sobre la seva continuïtat degut als deutes acumulats amb Hisenda. El nou repte econòmic també posa a prova un projecte de 20 anys de bàsquet a l'ACB.

PD3: Reacció al·lògica al BDigital Global Congress: Mozilla acusa Microsoft de tenir greus problemes de seguretat.

PD4: Final anglesa de la Champions a Moscou: Manchester-Chelsea, a Sky Sports i BBC Sports.

PD5: De Repsol a Pestol, by Baimorali.

Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.

El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...

Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.

Música / No estés triste # Manolo García

PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!

PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.

PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.

El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.

Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.

Música / You Go To My Head # Diana Krall

M'han agradat molt els nomenaments de Salvador Alemany, com a president del Cercle d'Economia, i Mònica Terribas, com a nova directora de TV3 (l'enllaç de la recent entrevista a La Nit al Dia). Perfils professionals necessaris al nostre país per fer-lo avançar en temps que hauria de ser una exigència la millora, l'esforç i el sacrifici però quan, per contra, la majoria de programes de televisió ens inunden de triomfadors que volen saltar a la fama a través d'un programa concurs. Són els estereotips que reben els nostres fills i que ens produeixen un xoc als pares que els volen educar amb l'esperit de lluitar per a un futur millor. Per a ells, per al conjunt de la societat, i per al país. Perquè a vegades penso que són els nouvinguts els qui traslladen molt millor que nosaltres els valors als seus fills perquè lluitin per integrar-se i sàpiguen que cal esforçar-se per ser competitius.

I quan els adults ens sentim recompensats amb empresaris del nivell d'Alemany i comunicadores tan preparades com Terribas, encara penses que val la pena continuar lluitant. I pensant en Catalunya, el nostre país, que necessita impulsos en temps de descrèdit de la política i una desacceleració econòmica.

Música / It's Raining Again # Moby

PD: M'agrada que el Parlament obri les seves portes durant tot l'any.

PD2: Les jornades iCites a Villa Candelaria. Un bon referent.

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això síi, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Blocs de Miquel Serrabassa i Jesús Badenes.

» Veure web premisblocs.cat

» Descarregar nota de premsa en PDF

És a partir d'avui quan signarem a Madrid, no oblidem el lloc, el conveni que permetrà el minitransvasament d'aigua de Tarragona a Barcelona a través del riu Ebre. Una obra necessària per les mancances que té el conjunt de Catalunya ara que hem d'afrontar el debat de quin tipus de país volem a nivell sostenible i fins a quin punt posen en joc el nostre entorn natural. És l'àigua, però també el dilema fa referència a la línia d'alta tensió, l'energia nuclear i les infraestructures viàries. En aquesta cruïlla de governar i executar, amb les dificultats que això representa per a un executiu en coalició, es prenen mesures també artificials per intentar mentalitzar la societat. Així, amb el cas de l'aigua, tots ens hem de sentir una mica culpables sinó som conscients de quan hem obert l'aixeta més del compte. Fins i tot, denunciar els nostres veïns quan la malgasten. Està bé que així sigui, però resulta que, amb dades a la mà, nosaltres, aquest tots, només suposem el total del 8% del consum de l'aigua. Per tant, més enllà dels organismes públics, que també es dediqui un missatge a totes aquelles grans empreses que malbaraten l'aigua i que ho continuaran fent vingui d'on vingui i costi el que costi.

Música / This Is The Sea # The Waterboys

PD: Patètica la imatge d'Etoo i Deco amb el cas de la cinquena targeta groga per no jugar contra el Madrid.

PD2: Encara no entenc com el Barça ha deixat escapar un gran entrenador com Ettore Messina.

PD3: S'acaba el termini per a les primàries presidencials d'ERC. La cursa comença dijous i acabarà el 7 de juny.

Reflexionant sobre la mor de Calvo Sotelo m'agradaria que el respecte institucional que tenen els presidents i expresidents del govern espanyol també passés el mateix en el meu país. A Madrid, pot haver-hi aquesta guerra freda global, amb mitjans inclosos, però quan hi ha temes d'estat sempre hi ha com una mena d'acord que fa prevaldre la institució de país. A Catalunya, sense aquest reconeixement legal, és evident que mai poden tenir ni sentir aquestes qüestions d'estat que es basen en els principis del patriotisme. A Catalunya, un aspecte que sentim però que tenim limitat.

Música / Invisible & Ashlee Simpson

PD: Barcelona i Nova Yok, més a prop. Com hauria de ser.

PD2: A banda de Dani Pedrosa, sempre m'agrada que guanyi el 46 de Valentino a Moto GP.

La revista Empresarial Girona acaba de complir un any amb el seu cinquè número. Aquesta publicació trimestral que promou l'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) és una eina dinamitzadora de les joves inquietuts empresarials i alhora demostra com es pot fer un producte de qualitat i rendible. No és fàcil que els mateixos empresaris s'arrisquin amb aquests tipus de publicacions però qui va tenir aquesta visió mereix la recompensa de la bona acceptació que està tenint. La progressió en només cinc números ha estat brillant i m'agraden les sèries de Francesc Grau per promoure els diferents empresaris en la distància curta. Suposo que ara, després de temps de parlar-se'n, és la FOEG qui mourà fitxa i promourà una nova revista si és que la desaccelaració no els frena per a un temps més.

Música / Round Here # Counting Crows

PD: El president del Parlament, Ernest Benach, ja és a Twitter. Amb poques entrades ja ha admès aquest nou canal de comunicació.

PD2: Manel Mas ataca sense límits a Mònica Terribas. Després de tan criticar el poder de CiU a la Corpo, i amb raó, el socialisme es dedica a fer el mateix o pitjor.

PD3: La web dels Premis Blocs Catalunya ja admet inscripcions dels blocaires que vulguin participar en aquesta primera edició, abans de la seva promoció pública.

El Barça està pagant massa car aquests dos últims anys després de l'èxit inicial amb l'arribada de la nova directiva, el tècnic Frank Rijkaard i emblemes com Ronaldinho. El famós cercle virtuós també es va trencar amb la marxa de Sandro Rosell i la divisió que es va produir a la directiva. A més, l'actual junta ha caigut en el divisme al president i s'ha perdut el feeling després de la llarga època Nuñista i la transició Gasparista. Per això, ara alguns invoquen el tarannà de Núñez o comparen els tics de Laporta amb els de Núñez o ja es decanten perquè l'alternativa de l'elefant Rosell prengui cada vegada més força en l'entorn (entrevista a Àlex Santos). Qüestió d'actituds a nivell global: des de la junta a la plantilla, amb el tècnic inclòs (per qui tinc una debilitat especial), i passant per les males planificacions com, per exemple, en la secció de bàsquet.

Gestionar aquest moment (trista lliga però semifinals de Champions) no hauria de ser titllat de crisi però les actituds han generat aquesta espiral de tensió, males vibracions i sentiment que Laporta ja ambiciona fer el salt a la política. I en limitar la presidència a dos mandats, ara ja sabem que el president té data de caducitat a Can Barça i això també li fa més mal que bé. Es crema ell i crema el seu successor, que evidentment serà del seu entorn. Arribats en aquesta cruïlla, el Déu Johan hi té molta influència i per això no s'ha fitxat un tècnic com volia l'afició, el cas de Mourinho, i vindrà Pep Guardiola. Marca de la casa, però amb una alta responsabilitat per a un gran repte: regenerar l'equip i conquerir algun títol després de dos anys de sequera. La sensació és que serà l'última oportunitat de l'era Laportista.

Música / Cruzando el paraíso # Loquillo

PD: Després diran els polítics, quan se'n va a les empreses privades, que la política no els deu res: cas Zaplana a Telefónica.

PD2: Milton Nascimiento & Jobim Trio, aquesta nit a l'Auditori de Girona.

PD3: L'última onada de l'EGM, una vegada més quan tothom escombra cap a casa. Comunicació21.

La UdG va organitzar ahir un petit homenatge a la figura de Raimon Panikkar amb la distinció de doctor honoris causa gràcies a l'impuls de Josep Maria Terricabras. Un bon reconeixement a una persona que té un significat internacional i que és únic al nostre país. La Mercè era plena i es va crear un silenci sepulcral per escoltar el discurs de mitja hora de Panikkar. A punt de fer 90 anys, Terricabras el va catalogar com "el pensador català més universal". I amb raó. En el seu missatge, Panikkar va apostar perquè les universitats siguin les seus del coneixement i s'allunyin d'una mentalitat més mercantilista. Una contradicció a les portes de la gran reforma del sistema universitari europeu però una idea que sacceja i que té la seva raó de ser perquè es basa en l'esperit de l'educació superior. Disfrutem el que ens queda de Panikkar i de la seva gran lucidesa intel·lectual i espiritual.

Música / Hero # Luciano Pavaroti & Mariah Carey

PD: Coldplay regalarà a Internet la cançó Violet Hill del seu nou treball Viva La Vida or Death And All His Friends.

... M'estreno a aquest microbloc d'imatges que acabo de descobrir. La imatge és la prèvia al concert de la Mirona feta amb la Blackberry a petició d'un d'ells. Vam quedar que repetirem! I ara... del Twitter al Twitxr!

Música / I'm gonna be somebody # Travis Tritt

Felicito als organitzadors del Black Music Festival de Salt pel punt i final que van posar a aquesta edició del 2008 amb uns dels grans dels jazz, el funk i el soul com és Maceo Parker. A més, em va agradar retrobar-me amb Jordi Martinoy i Àlex Sáez, que no es van voler perdre un dels millors saxos del moment. I el Carolina del Nord no va decebre: dues hores i mitja de música negra, molt vent i set músics i tres veus.

El públic va respondre i va omplir la Mirona, que demostra que amb actuacions com aquesta pot consagrar aquest festival i aquest recinte com un referent dins el circuit del nostre país. Més enllà dels auditoris tan plàstics i elitistes de cada estiu, com són Peralada i els Jardins de Cap Roig, Salt té un mèrit que va més enllà de criteris com el de convidar Julio Iglesias, com passarà en els properes mesos.

PD: M'hen alegro del nomenament de Rosa Cullell a la Corpo, que per fi ha desbloquejat unes tenses i llargues negociacions. S'han complert els pronòstics perquè era la més ben situada. Ara queda pendent el nom del nou director de TV3.

PD2: Lloable muntatge el del Gran Circ Nacional Xinès amb l'espectacle sobre els pirates. Per a tots els públics.

PD3: Un llarg camí, l'exposició de Miquel Ruiz al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.

És lògic que qui tingui poder el vulgui exercir en tots els àmbits de la nostra societat com l'economia, la cultura i el periodisme. Així doncs, no és d'estranyar que qui governi en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat també vulgui imposar el seu poder, a través dels nomenaments, per difondre el seu criteri informatiu. Ara, és Albert Sáez qui lamenta la situació que s'ha creat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el director general. O sigui, tots els partits intenten imposar el seu criteri alhora de decidir qui ha de ser l'escollit i s'han encallat les negociacions. De moment, és el PSC qui té més possibilitats d'influir i decidir qui és la persona que ha d'ocupar aquest càrrec però també CiU vol equilibrar les forces i ser determinant en el nomenament del director de TV3. I ERC no es vol quedar en fora de joc... d'aquí les queixes.

No cal donar noms perquè fa setmanes que hi ha dues persones nomenades virtualment. Sáez se sent superat per aquest espiral de política fora de la política i per això ha demanat empara al president del Parlament. Però no ens enganyem: Sáez sap quines són les regles del joc i com funciona l'alta política. Dedueixo que tant ell com el conseller Tresserras voldrien escollir sense pressions a professionals del periodisme sense l'etiqueta de... Però això és impossible perquè el sistema falla quan els primers que els han de nomenar són professionals que ocupen un bon càrrec amb una etiqueta afegida.

Música / Somebody # Depeche Mode

He rebut uns quants correus on m'han criticat per l'escrit d'ahir i no m'ho esperava. Vaig fer una interpretació de la festa de Sant Jordi parlant de la quantitat de llibres prefabricats per a la Diada i no era per desprestigiar-los sinó per recordar que entre tanta maquinària oportunista també hi ha autors que mereixen la pena i que poden ser comprats avui o demà. O d'aquí un més. M'hen alegro de l'èxit de Ruiz Zafón i de molts altres autors i autores que han aprofitat Sant Jordi per vendre més. Feia un dia esplèndit i si la gent té ganes de sortir, remenar i comprar... doncs millor per a la literatura catalana. De fet, de roses tampoc se'n compren tantes durant l'any i és per la Diada que una simple flor pot arribar als 20 euros. Per tant, m'hen alegro dels qui tenen la sort d'escriure llibres i, a més, vendre'ls en un país petit i amb una llengua que resisteix.

Música / All The Way # Frank Sinatra & Celine Dione

PD: Bona descoberta: Joan Puigcercós i Anna Simó a Twitter. Els microblocs ja són imparables, com la xarxa social a Internet Facebook.

Sant Jordi és una diada especial per a Catalunya, però cada vegada més queda en evidència com n'és de prefabricada aquesta festivitat. Senyeres, sempre és un bon moment, llibres i roses per commemorar el nostre patró. El cavaller que va matar el drac ens aporta un sentit patriòtic un any més, tan sols un dia més dels 365, en una data que triomfaran més els llibres prefabricats per Sant Jordi que no els escriptors i escriptores que mereixen que es compri algun dels seus elaborats treballs. Per això ja sabem quins seran els més venuts entre els escollits, amb un pedestal ja reservat per a Carlos Ruiz Zafón. Si això ens passa, és evident pensar que és un símptoma més de la nostra societat, en general, consumidora i pràctica.

Però també hi ha homenatges merescuts en un dia com el d'avui, com el dedicat a Mercè Rodoreda. I entre els autors i autores que m'agradaria que tinguessin sort hi ha Virgina Woolf amb Londres, Reacciona Catalunya de Vicenç Villatoro, Incerta glòria de Joan Sales, Una lectora poc corrent d'Alan Bennett, Memòries I de Josep Benet i El meu ofici del mestre Espinàs. Tan de bo els llibreters els posin més a l'abast de les mans dels qui passegen.

* Tots els dracs de la nostra vida potser són princeses que esperen veure'ns bells i coratjosos. Totes les coses espaordidores no són res més que coses sense ajuda, que esperen que nosaltres les ajudem... *

Música / Roads # Portishead

Després de passar un mes i mig de les eleccions del 9 de març, el PP està igual que fa un any amb el debat intern entre Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. El PP continua tenint un problema per molt que sigui la segona gran força política de l'Estat espanyol i hagi obtingut més de deu milions de vots. Rajoy no té el carisma necessari i el lideratge necessari per continuar una legislatura més, mentre que Aguirre no té el perfil adequat per obtenir els votants de centre que ambiciona el partit per tornar a guanyar el PSOE. I aquesta crisi que han d'afrontar ja ens va bé als catalans però també s'equilibra la balança i d'aquesta manera també hem d'encaixar el PSOE, amb tota la seva maquinària i tant amb el costat bo, que el té, com el costat dolent, que el té. I mentrestant, la dreta espanyola sagnant, tot i un gran resultat electoral. És gran part també, el preu d'un interessat bipartidisme: només hi pot haver un guanyador i un sol perdedor. Ara, a fer la travessa del desert i se l'han guanyada a pols, tant els protagonistes com el seu imperi mediàtic.

Música / L'Infinito # Raf

Escoltant aquest cap de setmana les declaracions creuades d'Antoni Castells i Celestino Corbacho ha quedat palès una vegada més les diferències entre la marca PSC i el PSOE dins d'una mateixa formació política. Una tendència ideològica que a Catalunya ja té un guanyador d'ençà que Maragall va deixar el partit orfe d'un lideratge catalanista. Amb Montilla, guanya el pes del Baix Llobregat, el Bajo, i el catalanisme que liderava la formació d'ençà les últimes dècades s'està convertint en un reducte. Ara toca socialdemocràcia i una Catalunya integrada a Espanya, amb una transició tranquil·la.

El gruix d'aquesta ara segona marca socialista és gairebé tot gironí i se salven poquets polítics de renom i alguns consellers com Castells i Montserrat Tura. La resta, sap que no és moment de jugar amb foc si vol tenir aspiracions de conservar la cadira i ser un dels escollits com el mateix Corbacho i la Chacón. Ara ministres, una demostració de què Montilla, per molt criticat que pugui ser com a President, dirigeix la marca PSOE dins el PSC. De servents a senyors durant el pas d'una generació.

Música / The Healer # John Lee Hooker & Santana

Després de La vida secreta de las palabras, la directora catalana estrena una altra pel·lícula de qualitat, amb una bona trama argumental que progressa de nivell a mida que avança la trama. M'ha agradat el repte que ha tingut per al llibre de Philip Roth The dying animal, que es va publicar el 2001 i una relació erotico-sentimental entre un professor i crític de cinema i la seva alumna d'origen cubà. I no és d'estranyar que Coixet volgués du aquesta novel·la a la gran pantalla només llegir-la. Penélope Cruz i els seus encants estan a l'alçada del fim però sort de Ben Kingsley, que encara dóna més vida al protagonista de la història. Molt recomanable.

Música /Trust Your Moth # Antony And The Johnsons

Zapatero està presidint el primer Consell de Ministres del nou mandat. Cares noves, més femenines i alguns que em sobren com Moratinos i Álvarez. I amb dues butaques de la marca Llobregat amb Chacón i Corbacho. És el tret de sortida de la nova legislatura i l'hora d'anunciar com és fa front al primer gran repte a base de mesures individuals i globals. La socialdemocràcia davant dels nous panorames del segle XXI producte de la globalització, la dependència europea, el consumisme, les TIC i els excessos de la construcció. Zapatero és qui té més a perdre, tot i les grans i necessàries reformes socials que vol dur a terme, tot i la pressió de l'Església. Però qualsevol política necessita bonança econòmica, que ara no hi és, perquè sigui més fàcil d'anunciar-la i executar-la.

Música / There Was a Time # Maceo Parker

Internet es va consolidant com a nou mitjà de comunicació entre la societat i la prova són els progrés de les xifres que indiquen el consum dels usuaris: com la publicitat. Fa només una dècada, la xarxa era utilitzada per a un perfil concret de la societat, però en els darrers anys el ventall de persones que utilitzen aquest mitjà ja es comparable als qui miren la televisió, escolten la ràdio i llegeixen el diari. I de fet, cada vegada em trobo més gent que a les nits tria navegar per internet que mirar la televisió. Aquest any, amb la desacceleració econòmica veure'm quins sóns els registres en publicitat (de moment, és un mal any global) i si Internet continua creixent, però com a mitjà ja és imparable i més amb l'entrada en servei als mòbils de les últimes generacions.

Música / I Belong To You # Lenny Kravitz

"Sóc la reina de les infusions", comença dient amb una veu pausada i gestos tranquils, mentre acaba de demanar una infusió de menta i marialluïsa. Quedem al Cafè Royal, a l'hora de dinar d'un dia amb pocs clients, i amb un cel tapat que delata un dia, per fi, plujós. De la generació del 68, diria que de les bones, i a mig camí de la vida. La seva, com la de la majoria, ha estat marcada per la família, la professió i l'entorn: el marit i dos adolescents de 15 i 13 anys, l'educació musical dels nens i el municipi de Banyoles, on resideix des dels sis anys després d'arribar de Martorell.

"Sóc professora de música sense ser mestre", explica mentre va detallant el seu dia a dia laboral a base de combinar les escoles on treballa. Tres són privades i una pública, a banda de l'Associació del Taller de Música de Banyoles, a l'Ateneu. Reconeix que l'apassiona la feina perquè creu en el que fa i la seva timidesa la du a parlar de la partitura que du al davant i que ha deixat damunt la taula. "És que una amiga es casa i vol que canti", diu mentre explica que aquesta amiga viu ara a Suïssa i es casarà a Sant Gregori perquè és on va néixer i viure. A més, el cant serà amb una persona de l'entorn del nuvi i amb qui es van posant d'acord sobre els temes a través d'internet. Veu i cant per intentar posar notes de sentiment a un dia especial.

Cada curs pot tenir uns 200 nens als quals, a través del seu mètode autodidacta, els ensenya que la música sigui una experiència. I estic d'acord amb ella quan parla, amb modèstia, que la música permet aconseguir despertar sentiments que "no aconsegueixes en altres àmbits". De seguida penso en la música que emociona, que potser és capaç de deixar quiets una trentena de nens dins d'una aula i que escoltin en silenci mentre preparen l'audició per a la seva llarga vida. Li agraden les classes afectives i cantar des del cor "perquè els nens vibrin". Res de notes, res d'estils acadèmics, amb la idea de no crear una classes avorrida perquè només s'ha especialitzat per a nens d'un a sis anys. Amb l'esperança que els nens vibrin i comencin a entendre que poden cantar des del cor a través de molta percussió.

I aquesta convicció tan personal de l'ensenyament personal, recorda que ha estudiat diferents mètodes però que no ha volgut especialitzar-se en cap en concret "sinó afagar el millor de tots" per acabar fent-se una barreja per tenir una visió més àmplia. I la missió és generar una sensibilització musical abans del sis anys "perquè els nens visquin la música" a través d'uns hàbits, tot i que també fa molts intents per despertar la creativitat dels nens. Va parlant i sembla que ho fa amb un timbre acústic sense aguts ni greus, amb tranquil·litat, i amb pauses que denota que respecte els silencis, "que també són necessaris dins la música". Coincidim en l'elevat soroll social i com que n'és conscient sovint acaba les classes en silenci, perquè els nens puguin prendre consciència del silenci.

I suposo que es fan llargs silencis interiors quan parlem de l'oncolliga i dels motius de la seva existència. Passem de relliscada per la seva vida i ara és feliç perquè ha superat el protocol perquè a partir de l'estiu pugui anar a veure els malalts terminals, "que serà quan no tingui ni classes ni alumnes". Se sent feliç de poder realitzar aquesta contribució a través de l'oncolliga Girona i de poder continuar amb l'esperança de necessitar la música per també donar sentit a la seva vida, que dedueixo que s'engrandeix quan valora el passat recent i mira el present amb l'esperança d'ajudar als qui més ho necessita. Cant i veu a la partitura d'una vida.

Música / Que tinguem sort # Lluís Llach

* El no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú *

* Conec un noi encantador, que es diu Josep Terrades, i du una vida apassionant. Li agrada la fotografia, viatja molt arreu del món, i sempre té coses per explicar de les seves experiències *

* Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade, Jordi Bellvehí, Núria Carreras, Jordi Pascual, Esther Ferrero i Montse Jaén *

Si algú representa aquest segon govern que ha planificat Zapatero per al nou mandat seria Carme Chacón. Dona, amb projecció, fidel al president, il·lusionada i disposada a acceptar un repte com el de ser la primera dona que dirigeix el ministeri de Defensa a l'Estat espanyol. A més, amb l'embolcall afegit que a dos mesos vista ha de tenir el seu primer fill. Per tant, tots aquests canvis pretenen demostrar un tarannà i una filosofia d'un govern, que tot i les possibles crítiques, només de pensar qui seria el ministre en cas d'haver guanyat el PP ja estic disposat a donar un marge ampli de confiança a Chacón. Llàstima que, d'entrada, em van agradar molt més els objectius del 2003, ja que ara de l'Espanya federal ni se'n parla amb el silenci dels 25 diputats del PSC que precisament representa la mateixa Chacón.

Música / Rockferry # Duffy

PD: Il cavalieri Berlusconi, com era d'esperar (tercera vegada!), mentre l'Italia rinvia al passato. La Stampa, La Repubblica, Corriere della Sera, Il Messaggero, Il Sole 24 Ore, il manifesto,