Bloc de l'Eduard Batlle

Joan Carretero va presentar ahir a Girona el seu projecte amb el suport del seus. Quan l'Estat espanyol tendeix a la bipolarització de la Guerra Freda entre el PSOE i el PP, a Catalunya la divisió pel catalanisme té cada vegada més tangents entre els tres grans partits CiU, PSC i ERC. Precisament, La conferència nacional d'ERC serà dissabte i Carretero s'ha anat musculant per intentar convertir Reagrupament.cat en alguna cosa més que una plataforma. D'entrada, defugir de la demagògia és fàcil quan tots els partits paguen peatges interns.

Carretero s'ha convertit en la veu de la consciència d'ERC. Amb frases com «una cosa és estar al govern i l'altra és governar» s'allunya de la direcció, de l'efervescent divisió bicefàlica entre Carod i Puigcercós, per marcar territori i captar adeptes independentistes amb una tangent directa i que suposa l'altaveu de l'autocrítica. La tesi és la regeneració i les bases són els ideals d'un eix ètic, amb el factor humà com a raó de ser per tenir el dret a l'autodeterminació. És la nova bandera de l'autonomisme a l'independentisme. La bandera que vol jugar a la lliga de la globalització com han fet altres estats europeus. Ell l'ha aixecada, ara estic convençut que només l'ha d'agafar un líder com Joan Laporta i naixerà la quarta via a Catalunya.

Música /Perfect # Simple Plan

* A Joan Carretero o se l'estima o se'l detesta *

PD: Si el Planeta té un guanyador predestinat, m'alegro que hagi estat Juan José Millás. I Boris Izaguirre, en la línia dels perfils de les comparses que se seleccionen. Què deu pensar Marsé...

PD2: Llibre rebut: El estado de Àfrica, de Matthew Lockwood.

PD3: Walter Veltroni és la nova via política a Itàlia.

PD4: Interessant article sobre el bookmarking més social.

67 anys després de l'execució a Montjuïc, la memòria continua: Lluís Companys va ser un dels 4.000 afusellats per motius polítics durant la dictadura franquista. 15 d'octubre de 1940, in memoriam.

Música / Venim del nord, venim del sud # Lluís Llach

Frankfurt probablement ens haurà costat molts més diners als catalans del que ens pensàvem. Frankfurt potser ha estat com un miratge per a una comunitat autònoma com la nostra. Frankfurt segurament no ha estat una fira per vendre la literatura catalana més enllà d'Alemanya. Frankfurt possiblement és una fira que ha deixat excel·lents escriptors castellans de Catalunya a casa. Frankfurt ha estat improcedent per no comptar amb el suport de la cultura espanyola. Frankfurt ha fallat i ha deixat els editors menys coneguts a Catalunya.

Però Frankfurt, per al que representa Catalunya, són un cúmul de massa factors que necessitem els catalans. I Frankfurt ja ha passat. Però l'any que ve serà Mèxic i d'aquí dos anys, Venècia i la seva Biennal. Més promoció! Així ens construirem a nosaltres mateixos i alhora dimensionarem Catalunya dins el mapa internacional. Amb errors i encerts, però amb autoestima. I sobretot, amb orgull.

Música / Ti scatterò una foto # Tiziano Ferro

* Si el present és de lluita, el futur és nostre *

PD: M'ha agradat llegir els posts sobre Frankfurt de Jordi Martinoy i Pia Bosch.

PD2: Després de Radiohead, ara és Madness qui vol oferir el seu nou disc de franc per internet.

PD3: Bona notícia: L'obra completa de Mercè Rodoreda s'editarà l'any que ve, en motiu del centenari del seu naixement i el 25è aniversari de la seva mort.

PD4: Conferència del rebel d'ERC a Girona. Joan Carretero no està sol.

PD5: Llibre pendent: El refugi, d'Elisabeth George.

PD6: M'ha agradat descobrir Marta Cailà fent el programa en directe des de Caldes.

El pare de la política moderna, Nicolau Maquiavel, tindria feina per descriure el model de l'Espanya actual. Fa cinc-cents anys, estava preocupat per la unitat nacional d'Itàlia, el seu país, i com havia d'afrontar-la davant les moltes repúbliques, estats i regnes. Bé, cinc segles després, el país transalpí s'ha unit, tot i les constants reivindicacions de les regions del nord. Però a Espanya, la qüestió identitària continua suportant el pes de la història.

Ara no existeixen les figures dels monarques absolutistes, però sí la pugna d'identitat entre el model espanyolista centralista i l'autonòmic. Aquesta divisió, divideix també la política, amb la dreta i l'esquerra ben diferenciades, i divideix també el país. El Día de la Hispanidad ha passat com un acte mediocre i si aquest plàstic escenari pot ser un referent, esperem que en les dècades futures es compleixi la tesi del pensador italià, que sempre va desaconsellar la unió d'Espanya. Al segle XXI, la geoestratègia va a favor nostre, mentre els valors i la moral tradicional sempre defensaran la raó d'estat. Com va passar ahir. De fet, com raonava Maquiavel.

Música / Wish you were here # Immaculate Fools

* La política és més perillosa que la guerra, perquè en la guerra només es mor una vegada *

L'escriptora britànica Doris Lessing és la guanyadora del Premi Nobel de Literatura. Cada any, aquesta distinció acostuma a ser la més polèmica de les que atorga l'acadèmia sueca, però en aquesta ocasió considero que és una elecció que cal lloar. Clar que falten noms il·lustres a la històrica llista per la manca de valentia del jurat -difícilment premiaran un autor o autora d'una llengua que no representi un estat, com per exemple, el cas del català-, però per la seva trajectòria, Lessing mereixia ser guardonada. Vitalista, humanista i íntegra. Per això, s'ha fet justícia amb l'escriptora i també amb la seva condició de dona.

Música / Jack and Diane # Kenny Chesney & John Cougar Mellencamp

* Sé que entre els núvols enlaire, em trobaré amb el meu destí *

PD: No entendré mai perquè s'ha de celebrar el Día de la Hispanidad amb una desfilada militar. En tot cas, el president Montilla hi serà. Segons ell, Nobleza obliga.

PD2: Totalment d'acord amb Carod-Rovira. El vídeo de Rajoy, si fos amb blanc i negre, podria formar part de l'hemeroteca del Nodo.

PD3: Com que ningú pot qüestionar la seva catalanitat, m'agradaria que Laporta deixés de banda el Barça i fugís de l'escenari polític. Temps tindrà! I a més, el Barça és universal.

PD4: Marc Brugués em fa arribar el seu projecte blocaire: Futbol gironí.

PD5: Ahir vaig comprovar com cal dotar les escoles i els instituts de bon material i bones connexions, ja que els ordinadors domèstics no haurien de ser l'alternativa. Als Estats Units, una vegada més, ja van un pas més enllà.

ETA va deslluir ahir a Bilbao un discurs que els catalans recordarem molt de temps. Quim Monzó va demostrar perquè és un dels escriptors de referència de la nostra literatura moderna i va deixar constància de per què serveix la Fira de Frankfurt per als catalans. Bona estrena! Com si fos el destí, les dues notícies del dia d'ahir demostren quin el procés que han seguit les dues, de moment, autonomies que reivindiquen la seva autodeterminació. Una vegada més, al País Basc deixant constància de la força i intentant segar vides humanes. A Catalunya, amb un pas més reivindicatiu però només amb paraules.

Debat obert una altra vegada sobre el català i el castellà al nostre país, amb massa connotacions polítiques intervencionistes. Polèmiques, negocis i declaracions interessades al marge, la Fira de Frankfurt és un certamen que Catalunya no pot desaprofitar. És cert que potser no cal dimensionar-ho, ja que tampoc som un país lector i se celebra a 2.000 quilòmetres, però prescindir de voler promoure la nostra llengua i rebutjar un lluïment com aquest, encara ens empetitiria més.

No cal valorar si tenim bons autors o no, calcular quantes editorials catalanes tenim i si es llegeix més en castellà o no... en el fons el que preval és que s'ha convidat la literatura catalana en un fira de referència mundial. I dit això, que alguns facin la sang que vulguin, que si fos a la inversa aquests alguns no lamentarien que el català no hi fos convidat. Com passa sempre. Aquesta vegada hem guanyat nosaltres. Disfrute-m'ho! I escoltant i llegint a segons qui, em venen ganes d'anar-hi.

Música / If you were coming in the fall # Carla Bruni

*Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans *

PD: La Gamba de Palamós compleix 40 anys. Són quatre dècades de plaers.

PD2: El 23 d'octubre es commemorarà el 30è aniversari del retorn de Terradellas. Trenta anys del llegendari «Ja sóc aquí!»

PD3: Brillant article de Jordi Sánchez a El País: Cuando la amenaza es un pañuelo.

PD4: Van néixer el 1982 i ja són 25 anys de la creació dels emoticones ;-)

És l'hora de la veritat perquè la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt ja és a punt. És un moment històric perquè la literatura catalana es pugui lluir internacionalment, ja que d'oportunitats com aquesta són gairebé úniques. Però després de tanta polèmica generada per, una vegada més, la divisió entre la literatura catalana i la castellana al nostre país, tens la sensació que aquest espiral ens ha d'acompanyar sempre. S'accentua en la política, però es traspassa en àmbits tan comercials i productius com l'esport i la literatura. Per això, fem el que fem, anem on anem i avancem cap on avancem, Catalunya ha de conviure sempre amb aquesta convulsió interna i acostumar-s'hi no et permet ser optimista, ni tampoc t'omple d'orgull. Forma part ja del destí dels catalans.

David Cronenberg estrena nova pel·lícula: Eastern Promises. Fidel al seu estil cinematogràfic, el director canadenc fa cada vegada un pas més enllà de la violència. Aquesta vegada s'endinsa dins un món sense escrúpols, la màfia russa, i mou els personatges a través d'un diari i la perseverança d'una llevadora (l'australiana Naomi Watts està brillant) en els llocs més obscurs de la Londres actual. Viggo Mortensen torna a ser l'escollit per Cronenberg, que completa una gran pel·lícula en un dels seus millor moments i amb precedents com M. Butterfly, Crash i Spider. Tan esperada com fàcil de recomanar.

Música / Hold Me Tight # Marlango

* Si els mercats són avui diàlegs, les marques han de parlar d'Internet i fer-ho a través dels blogs les humanitza *

PD: Llibre rebut: Enrique Bunbury. Lo demás es silencio, de Pep Blay.

PD2: Nou bloc sobre el llibre El tresor del Ter, de Xavier Margenat.

PD3: Música en directe és els 365 dies de l'any i tot gratuït és sinònim de Central Musical.

PD4: Sort per a l'Akasvayu Girona en la nova temporada a l'ACB i, especialment, per a un home que es desviu pel bàsquet com és Antonio Maceiras.

Va ser Ramon Iglesias qui, durant la trobada inesperada d'ahir al matí per fer el cafè, em va explicar que Carlos Llamas s'havia mort. I durant el dia, les estones que vaig escoltar la SER és d'admirar els elogis constants que va rebre la seva figura. Recordo que fa anys, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo per al diari perquè va fer el programa en directe des de Girona (als nous estudis de la plaça Josep Pla), i em va sorprendre la seva personalitat oberta i planera. Convidava a dialogar. Virtuts que ahir van destacar tots els seus companys i amics de l'emissora, especialment en l'emotiu programa de la nit: Hora 25. En el fons, lluny de tota la seva carrera periodística, sempre quedarà la persona i una veu inconfusible, i ahir van ser aquestes virtuts són les que més es van trobar a faltar. I la música va ser el recurs utiltizat per evitar les veus trencades i les llàgrimes.

Música / Noches de Bohemia # Navajita Platea & Alba Molina

La polèmica sobre el vel a l'escola gironina de l'Annexa s'ha tancat amb el retorn de la nena a les aules. La direcció del centre va complir amb el seu reglament intern, però Educació ha desautoritzat l'ordre i ha fet prevaldre el codi global d'un sistema laic. La conclusió és que preval l'educació universal però aquest cas també posa de manifest la fragilitat del sistema. Com per exemple, la solitud de les escoles davant d'aquestes situacions i com els governs han esquivat la immigració.

A causa dels pensadors més conservadors, els pessimistes auguren el xoc de les civilitzacions en el duel històric entre Orient i Occident, i ho sustenten en el fet que la religió sempre ha estat la causa dels desequilibiris i l'origen de les conquestes. Però al segle XXI, amb la societat de consum, la fe ha anat quedant diluïda. Si més no, la catòlica. Els valors s'han transformat i mentre Occident ha superat la igualtat de sexes, ara, el nostre sistema de drets i llibertats s'enfronta a nous reptes: com són les formes arcaïques de la ideologia religiosa musulmana basada en la separació de la identitat masculina de la femenina.

I una vegada posat a prova el nostre sistema, en l'aspecte de la religió, la globalizació és encara molt superficial. Avancem cap a l'homogeneïtzació i l'afirmació de les identitats culturals, però recordem que les resistències a l'homogeneïtzació en l'aspecte musulmà estan lligades a la religió. I la religió és patrimoni de la identitat masculina.

Música Over The Rainbow # Eva Cassidy & Katie Melua

* La ciència com a reactiu i un blog com a producte *

PD: Pictures, el tercer treball de la vocalista Katie Melua, que el 2006 va ser l'artista britànica amb més vendes al món.

PD2: Dos llibres rebuts de Columna: Enviar i rebre, de Màrius Serra, i Sí, advocat, de Miquel Roca i Junyent.

PD3: Vídeo sobre l'odissea de comprar gasolina a l'Iraq.

PD4: Voltants és un projecte engrescador que convida a penjar imatges en aquest porta i que s'ha fet coincidir amb el Sonimagfoto 2007.

PD5: Naomi Klein torna a tenir el capitalisme en el punt de mira amb el nou llibre La doctrina del shock. Amb vídeo inclòs a Youtube.

La nova T-Sud de l'aeroport del Prat ja té el conjunt de companyies que s'encarregaran de la seva explotació. La decisió d'AENA neix amb el suport de tres governs socialistes, l'espanyol, el català i el de l'Ajuntament de Barcelona, que són el que més compten. Els executius manen i no oblidem que també decideixen en funció d'interessos i del calendari electoral. En aquest cas, una vegada més el suport d’ICV és circumstancial. Per contra, CiU, ERC i el PP han criticat la mesura i han considerat que el Prat es convertirà en una subseu de Barajas. Una vegada més, depenents de Madrid i expectants amb el rol de la Generalitat dins del consorci. I és que si no manem nosaltres... Ho rubriquen dos noms de referència en tota aquesta causa: Ramon Tremosa i Germà Bel.

Costa valorar una decisió que no accepta termes mitjos: o blanc o negre. I arribats en aquesta dicotomia, amb anys encara per assimilar el resultat final, els catalans el que volem és tenir una terminal que ens situi en el mapa europeu amb garanties, amb estadístiques comparables en el rànquing de les grans ciutats de la UE. Això, independentment de les marques empresarials que el gestionin. I el més important encara, que l’aeroport funcioni. De desgavell i mancances ja n’hem tingut prou amb RENFE i en tenim suficient amb el TAV i la xarxa viària. Vist des de la distància, els catalans no podem pagar més peatges en infraestructures -l'error històric del Felipismo amb l'AVE Madrid-Sevilla és imperdonable- i si construïm una obra a trenta anys vista, sisplau, seria injustificable que no fos amb vols intercontinentals i que, per la mala explotació, a més es convertís en un aeoport de segona categoria.

Música / Other Side Of The World # KT Tunstall

PD: Presentació del llibre Nació.cat a Barcelona. Segona edició que significa un abans i un després amb Saül Gordillo.

PD2: Avui comença Docúpolis’07, el VII Festival Internacional Documental de Barcelona.

PD3: Aquesta tarda s'estrena el Projecte Campus, un repte de les universitats catalanes per adaptar-se a la nova societat mundial del coneixement.

PD4: Zaplana, patètic una vegada més, en comparar el nou pla d'Ibarretxe amb l'intent de cop d'Estat del 23-F. Més valdria que es preocupés de tapar l'escàndol de Terra Mítica.

PD5: Un pas de futur de la Biblioteca Britànica en digitalitzar més de 100.000 volums antics. Del sistema imprès al digital.

PD6: A tots i totes que matinen a El Món a RAc1, gràcies una vegada més. Crec que tenen més audiència de la que es pensen.

Que La Vanguardia canviï vol dir que estan canviant moltes coses en la nostra societat. El diari del grup Godó no és un rotatiu preparat per als canvis però les TIC estan superant moltes ideologies i sé de periodistes del diari del 1881, que aquest redisseny s'ha preparat després de molt temps de reunions i valorar com evoluciona el sector. I amb el debat de fons respecte la possible crisi del paper. Volguem o no, LV és el diari de Catalunya, el mitjà d'informació que genera opinió i, a més, el punt d'opinió preferit de la burguesia. I que ara, amb el nou canvi de disseny, es vulgui acostar als joves i a més gent... doncs sorprèn.

Potser és més un canvi camuflat d'estètica, un lífting vaja, que no res més perquè quan ets el dominant, quan tot ho tens a favor, no tens ganes que res canviï. I si fas canvis és precisament perquè res no canviï: vols ser el poderós, com els polítics quan governen, els empresaris quan creen aliances, els esportistes quan guanyen, els alcaldes quan manen... Però potser sí... ens haurem de creure que LV busca lectors més joves. Seran els de 40 anys? Els subscriptors passen massa a una millor vida? Mentrestant, d'una edició de LV en català ningú en parla perquè el conde Javier Godó, ja pot tenir la consciència tranquil·la amb l'Avui. Això sí, a mitges amb l'altre gran mecenes: José Manuel Lara.

I resulta que tant criticar i desmerèixer els diaris gratuïts en els darrers temps que Público i la nova LV aposten per formats més petits, més color i uns continguts més juvenils i més atractius. No serà que en la nova societat de la informació els gratuïts van saber estudiar bé el mercat per obrir-se un forat i ara tots han d'anar al darrere.

Música / Sotto le stelle del Jazz # Paolo Conte (Dedicada a l'amic David. Amb quim'agradaria anar a veure Paolo Conte a Girona).

PD: Avui s'adjudica la nova Terminal Sud del Prat i just anit, en la presentació de LV, Zapatero anunciava que l'arquitecte Ricardo Bofill té premi. Com més lluny volem des de Barcelona, millor. I més universals serem!

PD2: Montserrat Nebrera s'afilia avui al PP. Pobre Piqué...

PD3: Edu3.cat és una iniciativa brillant del departament d'Educació.

PD4: Octubre a Sitges és parlar del Festival Internacional de Cinema.

PD5: Comencen a caure els primers taurons de la construcció: ara és Llanera a València. La crisi imparable es camufla per a després de les generals.

PD6: Lliçó de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, sobre com s'ha de nedar i guardar la roba respecte la polèmica monàrquica. Suport al fotoperiodista Jordi Ribot una vegada més.

PD7: The Boss, com sempre, amb el seu nou treball. Màgic, com ell.

Ibarretxe ha despertat de cop l'star system més espanyolista. Mentre el lehendakari avançava divendres el full de ruta per al referèndum d'aquí a un any, aquest cap de setmana s'ha comprovat com el PSOE i el PP poden arribar a ser una mateixa cosa. Govern i oposició convergeixen en tancar comportes i apel·lar a la seva racionalitat tan històrica: l'Estat, la Constitució i la llei són intocables. Front comú a les reivindicacions de la perifèria i, arribats a aquest estadi, és quan hem d'entendre que el federalisme només pot ser el nostre cim.

Bé, si aquestes són les regles de joc, ni bascos ni catalans no podem tenir esperances sempre que volguem anar més enllà de les nostres reivindicacions. Ibarretxe, defugint d'allò tan políticament correcte que és a casa nostra, es desmarca de les polítiques toves i fa una proposta incòmoda, valenta i que a Catalunya, després de tant i tant parlar sobre el Nou Estatut, pot semblar com un miratge. O un somni. Per cert, m'agradaria saber la tesi de Montilla al respecte.

Música / Euskal Herria Jamaika Clash # Fermín Muguruza

PD: La reproducció dels Hadza a Tanzània. Una visió antropològica.

PD2: Rafael Correa obté la majoria a l'Equador.

PD3: Comença la Setmana Tecnològica a Granollers.

PD4: La Vanguardia estrena demà el nou disseny, amb un bon debat ahir sobre el futur dels diaris i el nou Público al Via Lliure de RAC1.

Brillant discurs el de Miquel Iceta al Parlament. Domina el tema i coneix bé els dictats que cal seguir, perquè ja ho va demostrar durant el mandat de Pasqual Maragall. I llegeixo els elogis dels seus en blocs com els de José Antonio Donaire i Pia Bosch. Tenen raó: és seductor! Però en el fons, després de veure com Ibarretxe acaba d'anunciar que convocarà una consulta popular sobre el futur del País Basc el 25 d'octubre del 2008, tant si abans hi ha acord com si no amb el govern espanyol, jo vull això. Vull això i si pugués ser més, i més!, i no excel·lents radiografies del país carregades d'una precisa oratòria.

Deu mesos després de les eleccions, amb el debat al Parlament s'ha demostrat que l'espiral de la nostra política continua down. Estèril d'idees, vaja, i una constant de mirades al melic. Suposo que qualsevol gran expert de màrqueting, dels que ara estan de moda, assessoraria a la cambra que presideix Ernest Benach que canviïn el xip perquè... a qui pot interessar aquest escenari tan dialèctic que defuig de la societat? La població avança i vol fer-ho amb la convicció i la sensació que la política està per davant, però ara fa temps que, en general, es té aquesta visió i força polítics ho reconeixen en la distància curta. Cal una revolució, el canvi a la política digital per fer-la més actual, perquè la societat avanci i el país sigui, globalment, més competitiu.

Dues conferències de prestigi a Girona en només 24 hores: dimarts la del cardiòleg Valentí Fuster, a la UdG, i ahir la de José Antonio Marina, a l'Auditori, en el Fòrum de la Innovació del Cidem. Dues apostes que cal lloar. I dues coincidències en les seves respectives visions de present i futur: els adults estem obligats a potenciar els joves en la nova societat del coneixement. Que dos referents com són Fuster i Marina, en el camp de la medicina i la filosofia, ens traspassi la responsabilitat dels adolescents em sembla un atreviment engrescador. Ara que cada vegada la competència, les idees, la innovació, el progrés, les TIC... reclamen cada vegada més ciutadans preparats, és cert que el nou escenari ens condiciona si és que volem que el seu futur sigui més pròsper que el nostre. Si més no, és el nostre deute i, a més, no en podem defugir: és a les nostres mans!

Fuster va reivindicar que els investigadors no necessiten trobar-se amb la oportunitat als 35 o 40 anys. Cert. I per això té projecte reals per potenciar ja la ciència i la vocació de la recerca en joves que estudien a l'institut. I la llàstima és que el procés es faci a Madrid (CNIC). I pel que respecte Marina, la valoració a Girona és que els pares sobreprotegim en excés els infants i ja de petits en acostumem a posar-los les coses massa fàcils. Resultant: comoditat infantil que traspassa a l'adolescència i a l'edat adult i productiva. Una estimació en la qual va basar una dada alarmant que convida a la reflexió: un estudi revela que el 75% dels universitaris volen ser funcionaris. Són tres de cada quatre! Si ja sabem que aquesta nova societat t'obliga a reiventar-te constantment, després no ens lamentem que les futures generacions no ens permetin posicionar-nos en la societat del coneixement.

I tot això, sense oblidar un ingredient indispensable com el de la felicitat, en l'entorn familiar i laboral. Marina, dixit. Lògic... perquè és la millor medicina per combatre les depressions.

Música / Strong Enough # Sheryl Crow

PD: Em va agradar dinar amb els amics del Club Saratoga i comprovar l'agradable restauració del mobiliari de Can Marquès. I conèixer dues admiradores inesperades dels nostres blocs. Gràcies.

PD2: Ja tinc ganes de llegir el nou llibre de Josep Maria Fonolleras, La samarreta de la Fatimetu, que just el presenta avui durant la setmana del desè aniversari de l'agermanament solidari entre Girona i Farsia.

PD3: Llegeixo el nou Público. Un disseny similar a l'Avui i una bona pel·lícula de franc. Jove, atrevit i ben lligat al futur de Zapatero. I m'ha fet il·lusió trobar-hi a la secció d'Opinió la firma de Manolo Saco, que té un bloc brillant i ens tenim enllaçats des dels inicis. Ara cal esperar les remodelacions de La Vanguardia, primer, i després El País i El Mundo.

PD4: Llibre rebut: El fin del trabajo, de Jeremy Rifkin.

PD5: La conferència del president de l'Iran, Mahmoud Ahmadinejad, a la Columbia University de Manhattan.

PD6: Segona trobada de blocaires a Girona. L'organitza Beers & Blogs aquest vespre al City Arms.

Estava convençut que Alfons Cornella saccejaria consciències en la conferència que va efectuar ahir al matí a Barcelona. Un post com el de Platxèria en deixa constància. Les sessions del creador d'Infonomia són cada vegada més difícils de veure a casa nostra perquè aquest editor de les idees, tal com es defineix, té moltíssimes ofertes per anar arreu del món. Cornella és un dels gurús del nostre país que més s'ha atrevit a plasmar a la xarxa els canvis socials que s'han produït amb la socialització de les TIC. Paraules clau del futur com interacció, persones, educació, formadors, xarxa, cooperació, imatge, coneixement, aprendre, comunicació, informació...

Una conferència del creador d'Infonomia suposa un abans i un després perquè és un emprenedor que intenta competir constantment amb la societat del coneixement. I et processa els canvis de futur i et mig desconcerta: t'obliga a pensar. I les seves visions, especialment en el món educatiu com les d'ahir, provoquen petits shocks en la ment de qui les escolta. I ens fa obrir els ulls, precisament, com el títol d'aquesta cançó.

Música / Open your eyes # Snow Patrol

* Les qui condueixen i arrosseguen el món no són les màquines, sinó les idees *

PD: En la línia d'Alfons Cornella, un altre gurú (aquest mundial) va estar brillant al migdia a Girona, el cardiòleg Valentí Fuster, que va pronunciar la lliçó inaugural de la UdG i va alertat sobre el creixement de l'obesitat al món, tant en països pobres com rics. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat a la Terra.

PD2: El filòsof José Antonio Marina serà avui a Girona per parlar en el Fòrum de la Innovació que el CIDEM organitzada en diferents ciutats del territori.

PD3: Hard Rain, projecte ecologista i de fotografia amb música de Bob Dylan. Bona causa.

PD4: Acabo de rebre la invitació per assistir a Evento Blog Espanña, que es celebrarà el 23, 24 i 25 de novembre a Sevilla.

PD5: Semàfor verd al triomvirat Jordi Basté, Núria Riquelme i Mar Poyato pel detall d'ahir a la secció de Bloggies del món.

Just quan la competència en el mercat de premsa escrita és més dura, sobretot pel factor internet, resulta que ja està tot a punt perquè demà surti un nou diari. L'aposta de Jaume Roures, de nom Público, neix amb l'objectiu de ser un altre altaveu de referència. I en el fons, té el repte d'intentar captar lectors a El País i El Mundo, que són els protagonistes del monopoli i els causants de la Guerra Freda de l'última dècada. Jaume Roures, digui el que digui, surt amb la benedicció del govern i amb la motivació de convertir en or tot el que toca: Mediapro, La Sexta, Salvador, les pel·lícules amb Woody Allen... I amb l'atreviment de confiar la direcció en un periodista com Ignacio Escolar, un referent blocaire a la xarxa espanyola i de just 32 anys.

És indubtable que cada govern ha tingut un referent periodístic: Juan Luis Cebrián ho va ser en l'època del Felipisme i Pedro J. Ramírez, ho va ser durant el mandat d'Aznar. Ara, en les acaballes de la primera legislatura de Zapatero, Roures s'ha convertit en el nou referent periodístic (amb precedents com els de Polanco i Asensio) i l'home que vol entrar fort en l'escenari mediàtic. De moment, un diari amb mentalitat juvenil, que valdrà mig euro i que tots els guanys seran per als quiosquers. Jugada valenta d'un nou adversari a la taula de joc, que tothom desconeix i respecta, però que surt amb moltes fitxes per invertir.

Música / Immaculate Fools # Immaculate Fools

PD: Felicito Joan Badia per les declaracions que va donar a RAC1 sobre l'ensenyament de l'anglès a Catalunya. Cal una cultura més global i no traspassar el dèficit al professorat. Com sovint reflexiona el propi Badia: «Per educar un nen, cal tota la tribu.»

PD2: Bona entrevista de Marta Cailà a l'emprenedor Dídac Lee, en el programa de dissabte al migdia.

PD3: Dinar amb Camil Ros i Saül Gordillo, amb la paraula de Fausto Martí de retrobar-nos a L'Argadà. Vull que m'expliqui bé això del Rei i perquè la Girona empresarial és tan borbònica.

PD4: Atrevit i meritori article de Lluís Simón a la contraportada d'El 9. En fan falta tants com ell...

PD5: El Liceu comença avui la nova temporada amb l'òpera Andrea Chénier i una exposició de Ramon Casas.

Cremar imatges de la monarquia en públic és mostra d'una llibertat d'expressió en un país que cal recordar que va patir 38 anys d'una dictadura com la del general Franco. I després de gairebé 32 anys d'una teòrica democràcia, l'escenari tampoc ha canviat massa de mentalitat. De la repressió d'un dictador s'ha passat a un estadi de control on de manera maquiavèl·lica es poden anar activant mecanismes perquè tot continuï igual dins l'Espanya autonòmica.

La llibertat d'expressió és obvi que hauria de tenir uns límits i que amb aquestes expressions tan sols es busca el factor mediàtic, però ja són un bon petit exemple de com és capaç d'actuar l'Audiencia Nacional sense voler que la monarquia en surti esquitxada. A Madrid tothom és conscient que existeixen les cloacas del estado i quan cal que s'activin. Però si les cloacas actuen en situacions límit, ja n'hi ha moltes altres que funcionen quan el sistema en qüestió rep petites alarmes com les recents de Girona. Més fotos cremades, més control subliminal sobre la consciència del sistema.

Música / Natural Woman # Ayo

PD: Interior nomenarà un delegat a Girona amb deu mesos de retard. I per què?

PD2: Deu anys de Dossier Econòmic. Deu anys d'un bon producte setmanal.

PD3: Mor el millor mim del món: Marcel Marceau.

PD4: Com va passar als EUA, Europa ja espera amb els braços obert la joguina d'Apple, l'iPhone.

És un motiu de satisfacció la segona edició del llibre d'en Saül Gordillo (bona iniciativa d'Els llibres d'Òmnium) perquè confirma que l'interès per la consecució del domini .cat a internet va més enllà de la xarxa. Just són dos anys del registre i just són dues edicions d'un volum que recull les visions del per què Catalunya volia tenir una marca pròpia a la nova xarxa mundial del coneixement. El projecte col·lectiu d'uns pioners es va fer realitat gràcies a una il·lusió d'uns visionaris que no es van trobar amb les facilitats que qualsevol altre país hagués tingut. Però el moviment global va demostrar la necessitat de posicionar-nos amb una expressió més que confirmés un sentiment: per això el .cat és més que un domini. Una cadena trencada més i que sempre ens servirà de referent per a noves victòries perquè el futur, nostre i global (glocalització, Partal dixit), es mou en aquesta direcció.

Música / I'm gonna find another you webster hall # John Mayer

* Si no penses en el teu destí, no el tindràs *

PD: Em va agradar retrobar la sempre radiofònica Núria Riquelme a Barcelona després de força anys.

PD2: Ja dedueixo on també fan política Àlex Sáez, Joan Boada, Jordi Martinoy i Camil Ros.

PD3: El nou projecte del Camp Nou serà un nou referent mundial arquitectònic.

PD4: Ja s'ha inaugurat l'Oktoberfest i espero que algun any el bon amic Ramon es recordi que tenim un deute.

Salut comença a planificar una llei perquè s'acabi prohibint fumar en bars i restaurants -com passa a la majoria de països europeus més avançats- independentment de la seva dimensió. És un camí que no sembla tenir termes mitjos: fumar o no fumar, tot i les pèrdues inicials que això pugui suposar per al sector. De fet, un pare i un fill van marxar dimecres a la nit, a la mitja part del Barça, perquè el fill es queixava de l'excés de fum en el local. Comprensible.

Trobar-se esporàdicament Míriam Algueró és sempre saber alguna cosa més de tot el que està passant amb les TIC i els sector de les emprenedores. Va ser com producte del destí perquè teniem pendent una trobada després de les vacances d'estiu. Cada vegada que ens sorprenem, el seu projecte innovador a Catalunya, com és Xuxulanstrum, progressa i innova a través del seu web. És fàcil comparar-lo amb Kukuxumusu, un èxit iniciat a Navarra gràcies a l'atracció dels Sanfermines i que ja ha donat la volta al món.

Míriam Algueró és un bullidor d'idees i la trobada em recorda a les de Miquel Duran i Dídac Lee, entre molts altres. I just va ser, abans de les presentació d'una fundació que va deixar un dels emprenedors i activistes que la nostra terra més necessitava. Era Jaume Casademont. I podem dir que encara és Jaume Casademont, perquè la seva família presentarà aquest vespre la Fundació Jaume Casademont. Qui va tenir la sort de conèixer l'empresari, polític i activista comprèn sobradament el per què d'aquest patronat i perquè la seva família ha fet realitat el llegat. Una vegada més, un valor afegit per a la nostra societat.

Música / Run To you live # Bryan Adams

PD: Un fet ridícul: la fiscalia demana que el jove que va cremar les fotos dels reis a Girona, avui fa una setmana, declari demà davant del jutge a Madrid. Si aquests són els maldecaps de la justícia... I Acebes, com sempre, en la seva línia però del tema d'en Carod a Salamanca, "ni se sabe, ¿no?".

PD2: Desafiament digital fins el 27 de setembre. Una experiència.

PD3: Donostia ja gaudeix del 55è Festival Internacional de Cinema, mentre que ja sabem que la pel·lícula de Woody Allen rodada a Barcelona s'estrenarà per la Merçè de 2008.

PD4: Dilluns se celebrarà Somnis solidaris al Liceu, una de les causes de sempre.

L'any passat van ser els prínceps i aquest any ha estat el Rei i, precisament, va venir dos dies després de celebrar la Diada. Però l'any vinent serà la reina Sofia perquè la FOEG ja l'ha té confirmada per a la Nit de l'Empresari de Girona. Al final, amb l'objectiu de voler ser tant mediàtics, els nostres empresaris demostraran -una vegada més- que el món financer no té sentiments. De fet, com els diners. Però mantenir aquest criteri a canvi d'un impacte mediàtic no significa extrapolar l'esperit de la nostra terra a l'exterior. És vendre's a canvi de no demostrar ser un territori emprenedor i capaç d'innovar, investigar, crear, desenvolupar... i que just acaba d'inaugurar un parc científic i tecnològic per evidenciar que té un valor afegit i vol apostar per la recerca. Els empresaris gironins no poden quedar representats cada any amb els valors de la monarquia perquè abans hauria de prevaldre la nostra identitat i esperit emprenedor. I si no ho fan ells, ja ho farem nosaltres. I amb sentiments.

La ruptura entre Convergència i Unió (amb pàgines web diferenciades) només cal anunciar-la però com si es tractés d'un divorci monàrquic, s'ha de deixar passar la tempesta abans no es proclami amb tot el protocol. Seria el mateix exemple al d'un matrimoni dels Borbons, que sembla que mai s'acaba de separar. Perquè, de fet, ja en la realitat, en la nova política que experts com José Antonio Donaire classifiquen com a política 2.0... quin valor afegit aporta Unió a la coalició? Més preguntes. Com és que mentre es fa la travessa del desert, Mas intenta crear noves esperances i Duran vendre el seu producte?

D'ençà la retirada mig oficial de Jordi Pujol i que la formació està a l'oposició, han demostrat que Duran s'ha dedicat a fer el doble joc a Mas. Amb raó o sense, amb arguments o sense, en funció de la seva rendibilitat electoral, Unió és elemental que no pot passar d'un segon pla. Però és clar, el seu líder anhela més del que podria desitjar i d'aquí venen els brindis al sol per ser el futur recanvi de Mas o quedar-se un ministeri a Madrid. De fet, té sentit Unió sense Duran Lleida? No. I Convergència sense Unió? Sí. Precisament, els darrers resultats electorals, ho confirmen. Unió sempre tindrà sentit en una coalició de govern perquè a l'oposició la causa és fer d'alternativa de Mas i pentinar el gat.

Música / Patience # Take That

PD: Carles Ferrer em confirma que el proper Beers & Blogs de Girona es farà el 27 de setembre al cèntric City Arms.

PD2: Esade torna a ser escollida per segon any com la millor escola de negocis del món pel diari The Wall Street Journal.

PD3: Cabaret serà a l'Apolo de Barcelona a partir del 26 de setembre amb la gironina sempre musical Marta Ribera.

PD4: Cité de l'architecture et du patrimoine, nou referent mundial sobre arquitectura a París.

TV3 no passa per un bon moment i les explicacions de fa pocs dies de Joan Majó ho van corroborar. Les audiències ja no són les mateixes dels últims anys i aquest factor també és important perquè els guanys comercials en surtin perjudicats. De cara a l'exterior el que compte són les audiències i de portes endins el que preval són les xifres. I en aquests moments, el salt de futur de TV3 és un mal símptoma.

Hi ha diferents factors per analitzar la davallada: més competència en obert i en privat, la pèrdua de lideratge d'audiències a Catalunya, la consolidació d'Internet... cada vegada conec més gent que a les nits prefereix connectar-se a Internet que mirar la televisió. TV3 tenia la referència dels informatius, els entreteniments d'El Terrat i, sobretot, el Barça per marcar les diferències. Però, ara, ni té en Francino, ni en Buenafuente i ni el Barça. I de la resta de la programació, encara té espais referencials com Polònia, Ventdelplà, El cor de la ciutat o les necessàries sèries de Joel Joan o els sempre constants 30 minuts, però si els indicadors per mesurar una televisió poden ser els informatius... amb això ja està tot dit. Són el millor exponent de la caiguda. Fins i tot, els diumenges aposten per la Fórmula 1 i l'èxit de l'espanyolisme amb Fernando Alonso que pels TN en l'horari habitual.

Música / Love Thing # Joe Satriani

PD: Neix la Plataforma 6 d'octubre, una altra eina més per la causa.

Potser Angelina Jolie guanyarà un Oscar amb aquesta pel·lícula. Potser s'ha fet la pel·lícula per al seu lluïment, però la història de Daniel Pearl commou i una vegada més, el periodisme necessita aquestes dosis per demostrar que l'etiqueta de quart poder és massa fàcil en aquest món tan terriblement bèl·lic.

Música / The Mountain # PJ Harvey